Resultats de la cerca

Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador…

Fou un dels creadors del corrent teatral italià denominat “grotesc”, d’anàlisi psicològica i creador d’un món fantàstic i irreal La seva obra més celebrada fou L’uomo che incontrò se stesso 1918

La seva obra, que es manté, en part, dins el corrent del teatre tragicohistòric, consta de peces de contingut realista i forma poètica, com A Woman Killed with Kindness 1607 i The English Traveller 1627

D’una gran fecunditat, un dels seus drames, Sturm und Drang ‘Tempesta i impuls’, 1777, donà nom a aquest important corrent romàntic Altres drames són Die Zwillinge ‘Els bessons’, 1776 i Simsone Grisaldo 1776 Se serví de Shakespeare com a model contra el racionalisme dels illustrats

La seva obra lírica pertany a l’expressionisme, i el drama Der Bettler ‘El captaire’, 1912 és considerat una de les primeres obres teatrals revolucionàries d’aquest corrent Convertit al catolicisme 1913, més endavant escriví obres de caràcter místic, com König David ‘El rei David’, 1916

Les seves obres se situen dins el corrent expressionista que triomfava en els escenaris nord-americans dels anys vint Cal destacar-ne The Adding Machine 1923, Street Scene 1929, amb la qual obtingué el premi Pulitzer, See Naples and Die 1929 i We, the People 1933, sobre la depressió dels anys trenta

Escriví “moralitats”, allegories i farses de costums, de temes bíblics i de to satíric relacionat amb el corrent erasmista del moment La seva variada producció 38 peces fou publicada sota el títol de Recopilación en metro 1554, de la qual es destaquen les Farsas del Santísimo Sacramento i la Farsa de la Muerte

S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó

Seguí el corrent realista d’interpretació Del 1747 al 1776 dirigí el teatre de Drury Lane, on reformà la tècnica interpretativa i féu innovacions en l’escenificació Les seves obres teatrals unes quaranta són sobretot adaptacions Amb George Colman escriví The Clandestine Marriage 1766, que fou traduïda i adaptada per Giovanni Bertati i convertida en òpera per Cimarosa

Seguidor del corrent romàntic iniciat per P Ciceri, decorà el teatre de Brest i el Grand Théâtre de Lió El 1846 collaborà en la construcció del Gran Teatre del Liceu, i formà equip amb Henri Philastre i el seu deixeble Fèlix Cagé Projectà el sostre de la sala i algunes decoracions desaparegudes amb l’incendi del 1861, desaparegueren