Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Fèlix Cagé
Teatre
Escenògraf francès, deixeble de Charles Antoine Cambon.
A Barcelona 1846, juntament amb aquest i amb Henry Philastre, decorà el Liceu allegories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861 i hi féu escenografies per a la inauguració Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans Figueres, el 1850 el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865 Treballà també a França des del 1867 i a Bèlgica
David Garrick
Teatre
Actor i dramaturg britànic, deixeble de Samuel Johnson.
Seguí el corrent realista d’interpretació Del 1747 al 1776 dirigí el teatre de Drury Lane, on reformà la tècnica interpretativa i féu innovacions en l’escenificació Les seves obres teatrals unes quaranta són sobretot adaptacions Amb George Colman escriví The Clandestine Marriage 1766, que fou traduïda i adaptada per Giovanni Bertati i convertida en òpera per Cimarosa
Joan Ballester i Ayguals d’Izco
Teatre
Escenògraf, establert des de molt jove a Barcelona.
Fou deixeble de Marià Carreras i pertangué a la generació de Soler i Rovirosa, amb el qual féu les elogiades decoracions de La Africana i Dinorah per al Gran Teatre del Liceu
Louis Jouvet
Teatre
Actor de teatre francès.
Deixeble de Jacques Copeau , fou director de la Comédie des Champs-Elysées i de l’Athénée Es revelà un director i un actor renovador i intelligent, sobretot en les seves interpretacions dels clàssics i en la seva collaboració amb Giraudoux
Rafael Garcia i Ferrer
Teatre
Escenògraf, fill de l’escenògraf Rafael Garcia i Exea (València 1873 — Madrid 1955), que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.
Fou deixeble, a Llotja Barcelona, de Calvo i de Modest Urgell A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona collaborà en diversos teatres de Catalunya —el Tívoli i el Romea de Barcelona— i a París, a Anglaterra i als països americans
Joan Francesc Chia i Alba
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf.
Deixeble de l’Escola de Llotja, de Soler i Rovirosa i de Francesc Pla Treballà a Madrid, València i Lisboa 1889, però sobretot a Barcelona, al Teatre Novetats i al Tívoli, on decorà, entre altres obres, l’òpera Garín 1893, de Tomàs Bretón
Marià Carreras i Vila
Teatre
Escenògraf.
Deixeble de l’escola de Llotja, amplià estudis a París A Barcelona treballà per al Teatre Odeon 1865 i, més tard, per al Liceu decoracions per a Don Carlos , de Verdi, i per a L’Africaine , de Meyerbeer Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa
Karl Gjellerup
Teatre
Novel·lista i dramaturg danès.
Fill d’un teòleg, deixà el cristianisme Més endavant, trobà en el budisme el seu món poètic i espiritual Premi Nobel el 1917, la seva obra és d’inspiració idealista Germanernes Laerling ‘Deixeble dels germànics’, 1882, Brynhild 1884, Møllen ‘El molí’, 1896 i Den Fuldendtes Hustru ‘La muller de l’home perfecte’, 1907
Charles-Antoine Cambon
Teatre
Escenògraf francès.
Seguidor del corrent romàntic iniciat per P Ciceri, decorà el teatre de Brest i el Grand Théâtre de Lió El 1846 collaborà en la construcció del Gran Teatre del Liceu, i formà equip amb Henri Philastre i el seu deixeble Fèlix Cagé Projectà el sostre de la sala i algunes decoracions desaparegudes amb l’incendi del 1861, desaparegueren
Juli Pascual i Solé
© Arx. Família Pascual
Pintura
Música
Teatre
Pintor, escenògraf i músic.
Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de…