Resultats de la cerca

Actor predilecte d’Andrzej Wajda, debutà en el cinema amb Popioly ‘Cendres’, 1965 i hi collaborà posteriorment en sis altres ocasions, l’última de les quals fou Panny Z Wilka ‘Les senyoretes de Wilko’, 1978 S'ha destacat en altres films Życie rodzinne ‘Vida de família’, 1971 de KZanussi, Ziemia obiecana ‘La terra de la gran promesa’, 1975 d’A Wajda i Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1979 de VSchlöndorff Simultàniament al cinema ha desenvolupat una brillant carrera teatral

Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El…

Es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona La seva carrera com a actriu s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit teatral, on ha protagonitzat diversos muntatges dirigits per Josep Maria Mestres, entre els quals hi ha La xarxa 2002, de Joan Brossa El ventall de Lady Windermere 2007, d’Oscar Wilde La casa dels cors trencats 2009, de Bernard Shaw Nit de Reis 2010, de William Shakespeare, així com les obres Carnaval 2006 de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel La plaça del Diamant 2007 de Mercè Rodoreda amb dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet i…

Estudià filosofia i filologia a la Sorbona de París En la seva obra literària, que inclou teatre per a l’escenari o la lectura, poesies escèniques i assajos teòrics, crea un univers propi molt particular, carregat de referències culturals, ric en elements metateatrals i metalingüístics, en el qual destaca l’absència de trama i el treball fonètic de la llengua com a element estètic central Parallelament a la seva obra literària, ha dirigit moltes de les seves obres i ha desenvolupat alhora una activitat gràfica i pictòrica sovint vinculada a la producció escènica Entre els seus…

Estudià arts plàstiques a la Universitat de Bolonya El 1981 fundà la companyia Societas Raffaello Sanzio juntament amb la seva dona, la dramaturga Chiara Guidi, i la seva germana, l’escriptora Claudia Castellucci El 1993 la companyia s’installà al Teatro Comandini de Cesena Itàlia, on Castellucci ha desenvolupat bona part de la seva producció, que barreja llenguatges propis del teatre, de la música, la pintura, l’òpera, l’audiovisual o l’enginyeria per crear un art eminentment visual que busca la confrontació directa amb l’espectador A meitat dels anys noranta les seves obres…

Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó  Les tres germanes  2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés  La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla  La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay 2015 En…

Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València 1983-86, el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Teatre , amb la qual muntà les seves pròpies obres D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaquen les obres  Viu com vulgues 1989, coescrita amb Alfred Picó O tu o res 1991 i Nit i dia 1993, feta a quatre mans amb Ferran Torrent Curriculum 1998, de la qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la crítica teatral de Barcelona Estimada Anuchka 1995  Per…

Llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic, adoptà el nom artístic Liddell  en homenatge a Alicia Liddell, la musa de Lewis Carroll Inicià la seva carrera com a dramaturga el 1988 Greta quiere suicidarse El 1993 fundà la companyia Atra Bilis Teatro, amb la qual ha desenvolupat una trajectòria marcada per una dramatúrgia visceral, poètica i transgressora La seva obra explora temes com la violència, la mort, la bogeria, el sexe i el poder, sovint des d’una perspectiva autobiogràfica i amb una estètica del dolor Entre les seves obres més destacades hi ha  Perro muerto en tintorería…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…