Resultats de la cerca

Influït per la psicoanàlisi transforma el sistema de Stanislavski per crear-ne el mètode un sistema d’ensenyament basat sobre la memòria emocional al qual recorre l’actor per tal de fer sorgir una emoció real

El 1940 fou secretari de redacció de la Nouvelle Revue de Hongrie , a partir del 1948 exercí com a professor universitari a l’Institut del Teatre i fins al 1957 treballà de dramaturg al Teatre Nacional de Budapest Del 1974 al 1988, impartí classes de literatura hongaresa a la Universitat de Florència La seva obra teatral es caracteritza sobretot per una forta intensitat emocional en els diàlegs Sempre busca el lligam entre la identitat individual i la collectiva, entre la realitat hongaresa i l’europea Una de les seves obres de més transcendència és Sense herois 1942, la història…

Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors, on ja era…

Fill d’un guanter i comerciant de pell, fusta i llana És molt probable que estudiés a la Grammar School de Stratford El 1582 es casà amb Anne Hathaway, filla d’un terratinent de Shottery, de la qual tingué tres fills Uns quants anys abans del 1592 anà a viure a Londres, on feu d’actor Dedicà la seva primera obra, el poema Venus and Adonis 1593, d’un filigranament ben renaixentista, al comte de Southampton, i l’any següent li dedicà també el seu segon poema, The Rape of Lucrece A causa de l’epidèmia del 1593, els teatres de Londres tancaren gairebé un any Després actuà en la companyia “del…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…