Resultats de la cerca

És autor dels drames La nuit de Valognes 1991, Le visiteur 1993, premi Molière Golden Joe 1995, Variations énigmatiques 1996, Le Libertin 1997, Hôtel des deux mondes 1999, Petits crimes conjugaux 2003, La Tectonique des sentiments 2008 i Le Bossu 2008, entre d’altres Ha adaptat obres de Gubariev, Shakespeare i Les noces de Fígaro de Mozart En narrativa ha publicat les novelles La secte des egoïstes 1994, premi Arras, L’Évangile selon Pilate 2000, La Part de l’autre 2001, Lorsque j'étais une œuvre d’art 2003, Guignol aux pieds des Alpes 2002, Odette Toulemonde et autres histoires 2006, La…

Estudià al Mozarteum de Salzburg i actuà al Volkstheater de Viena, al Schauspielhaus de Zuric i al Schauspiel de Bochum La temporada 1996-97 fou nomenat director artístic del Thalia Theater d’Hamburg, on muntà Romeo und Julia , de Shakespeare, i Baal , de Brecht, entre d’altres Ha continuat la seva carrera de direccions teatrals amb Cyrano de Bergerac 1999, d’ERostand Der Reigen , d’ASchnitzler 2000, i Leonce und Lena 2001, de GBüchner, totes presentades al Burgtheater de Viena També ha dirigit escènicament òpera Pélleas et Mélisande 2004, de CDebussy Der Rosenkavalier 2004, de RStrauss…

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte

Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al  Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies  Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…

Després de formar part del Charles Street Repertory Theater de Boston, al final dels anys seixanta anà a Nova York, on actuà a Broadway S’inicià en el cinema en Portnoy’s Complaint 1972, d’Ernest Lehman, i després d’algunes actuacions irregulars i de participar en nombroses sèries de televisió —activitat que continuà amb assiduïtat durant tota la seva trajectòria professional—, l’any 1978 triomfà amb An Unmarried Woman , de Paul Mazursky, interpretació per la qual guanyà el premi a la millor actriu al Festival de Canes Tot seguit actuà en La luna 1979, de Bernardo Bertolucci Starting Over…

Realitzà un tipus de teatre basat en el mim, sense paraules, molt influït pels clàssics del cinema mut còmic americà Lloyd, Keaton, Chaplin, etc Amb un gran èxit de públic, portaren a terme els muntatges Manicòmic 1982, Exit 1984, Slàstic 1986, Terrrífic 1991, Entretrès 1996, Tricicle 20 , Sit 2002,  Garrick 2008,  Bits 2012 i Ticket 2012 L’any 2016 estrenaren Hits , una selecció dels gags de la companyia des dels seus inicis, que el 2020 tornaren a presentar com a comiat després de 40 anys d’actuacions, un comiat que fou definitiu al final del 2022 amb l’espectacle Hits-Chimpum , representat…

S’inicià en el teatre a Sabadell, i posteriorment es llicencià a l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona 1984 Ha participat en nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Capvespre al jardí de Ramon Gomis dirigit per Lluís Pasqual, 1990, Història d’un soldat d’I Stravinskij dirigit per Lluís Homar, 1991, Àngels a Amèrica de Tony Kushner dirigit per Josep M Flotats, 1996, Callígula d’Albert Camus dirigit per Ramon Simó, 2004, interpretació per la qual guanyà el premi Butaca al millor actor, Adreça desconeguda de Kathrine KressmannTaylor 2006, El Llibertí d’Éric Emmanuel Schmitt…

Format en el teatre, el 1970 s’incorporà a la  Schaubühne  de Berlín, companyia que es convertí en una referència del teatre europeu dels anys setanta Entre altres obres protagonitzà  Peer Gynt , d’Henrik Ibsen i Traum vom Prinzen Homburg  ‘El somni del príncep de Homburg’, de Heinrich von Kleist Dirigit per Peter Stein, l’any 2000 protagonitzà una celebrada versió del Faust de Goethe que li valgué el premi Berlín de teatre Bé que debutà en el cinema en petits papers ja els anys seixanta, no obtingué renom en aquest camp fins una dècada més tard, que es convertí en un dels actors més valorats…

En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971 El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques , de Josep M Benet i Jornet El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes , d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom , en el qual…

Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de oro , 1983,…