Resultats de la cerca

Feu els primers estudis a les escoles dels jesuïtes i dels escolapis Fou relligador de llibres i mestre d’aixa S’inicià en el món del teatre en els grups d’afeccionats, i arribà a fer d’actor ocasional en algunes funcions del Principal de València En aquest mateix teatre, el 1862 estrenà el sainet en dos actes Al sa i al pla , que el situà en un primer lloc del teatre català al País Valencià D’entre les seves obres costumistes posteriors cal destacar Aixarop de llarga vida 1862, Més fa el que vol que el que pot 1871, Misèria i companyia 1872, Fugint de les bombes en collaboració…

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El…

Fa de la tragèdia una elegia dramàtica plena de patetisme Sophonisbe 1596, Les Lacènes, David, Aman i Héctor componen un recull de tragèdies publicades entre el 1601 i el 1605 Fou també autor d’un Traité d’économie politique 1615

Un dels crítics més aguts de l’època de Shakespeare Escriví The Malcontent 1604, on fa una dura crítica dels excessos comesos en una cort lasciva És autor del poema The Metamorphosis of Pigmalion, Image and Certain Satires De la seva producció dramàtica cal destacar Histriomastix 1599, on satiritza Ben Jonson, cosa que no fou obstacle perquè ambdós autors collaboressin junts més endavant

Debutà 1883 amb el grup amateur de Pietro Cossa Aviat s’especialitzà en la interpretació de diversos papers d’una mateixa obra, amb canvis de vestuari vertiginosos, fet que li donà fama mundial Actuà sovint a Barcelona un dels seus papers més celebrats era el dels tres lladres de la sarsuela La Gran Vía Realitzà alguns films muts 1896 Es retirà definitivament el 1925 Hom empra el seu nom, popularment, per indicar algú que fa una acció amb una gran velocitat

La publicació del seus escrits sobre teatre, quan era universitari a Oxford, He That Plays the King ‘Ell que fa el paper del rei’, 1950 representà un revulsiu pel teatre convencional de després de la Segona Guerra Mundial Fou qui més ajudà la generació dels angry young men a través de les revistes on publicava les seves crítiques Director literari del Teatre Nacional britànic, fou contrari a la censura, i ideà una de les comèdies eròtiques de més èxit dels anys setanta, Oh, Calcutta 1969

Generalment funciona d’una forma semblant al monòleg interior de la novella el personatge es fa un discurs a ell mateix per tal d’informar l’espectador de les seves intencions i dels seus sentiments Molts monòlegs han resultat famosos, fins al punt d’ésser recitats separats de l’obra de la qual provenen entre altres, són especialment coneguts el de Hamlet , de Shakespeare, el de Segismundo a La vida es sueño , de Calderón de la Barca, i el de Fígaro a La folle journée ou Le mariage de Figaro , de Beaumarchais