Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Beryl Bainbridge
Literatura anglesa
Teatre
Novel·lista i actriu de teatre anglesa.
La primera novella que publicà fou A weekend with Claude 1967 The bottle factory cuting 1974, li valgué el premi Guardian de novella, i Injury time 1977, el premi Whitbread Escriví també Young Adolf 1978, una fantasia sobre Hitler, i les novelles Winter Garden 1980 i Everyone for Himself 1996, entre altres
Kjeld Abell
Teatre
Dramaturg danès.
Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk ‘Melodies que s’han perdut’, 1935 critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia melodia per alliberar-se A Anna Sophie Hedvig 1939 critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor
Alfred Jarry
Teatre
Literatura francesa
Poeta, dramaturg i novel·lista francès.
Es féu famós amb Ubu Roi 1888, obra escrita, en la primera versió, per a titelles, en la qual satiritza la imbecillitat, la tirania i la classe burgesa i que es desenvolupa en un cicle Ubu enchaîné , 1900, i Ubu cocu , ed 1944 Més enllà de l’anarquisme intellectual, Jarry és l’autor de l’alegria d’escriure i de la gratuïtat temàtica, únic remei, potser, al problema metafísic que planteja d’arrel en tota la seva obra inventà la patafísica , pseudociència de l’excepció i de la fantasia
San Francisco Mime Troupe
Teatre
Companyia teatral nord-americana.
Creada el 1959 per RGDavis, inicialment es dedicà a l’experimentació a partir de formes de teatre popular i realitzà accions d’avantguarda dins de magatzems i soterranis D’ençà del 1970, que esdevingué collectiu estable, dugué a escena muntatges de melodrames, thrillers , comèdies musicals, relats èpics o sitcoms , amb la intenció de fer ús dels elements més freqüents del teatre popular argument impactant, fantasia i música en directe que permeten copsar fàcilment la ideologia del muntatge Algunes obres destacades són L’amant militaire 1967, adaptació d’un text de Goldoni amb què…
Bartolomé de Torres Naharro
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta, tractadista de teoria dramàtica i autor teatral castellà.
Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena part de la…
De Filippo
Teatre
Família d’actors i comediògrafs italians integrada pels germans Titina (Nàpols 1898 — Roma 1963), Eduardo(Nàpols 1900 — Roma 1984) i Peppino (Nàpols 1903 — Roma 1980).
De primer formaren part de la companyia d’Eduardo Scarpetta El 1932 constituïren la companyia de teatre humorístic I De Filippo, que dirigí Eduardo Representaren comèdies i farses escrites per ells i també obres de Pirandello i d’altres autors Peppino formà una companyia pròpia 1945, i Eduardo rebatejà la seva amb el nom de Teatro di Eduardo Tant l’una com l’altra actuaren moltes vegades a l’estranger Eduardo escriví comèdies i farses on revelà una gran fantasia i un humor malenconiós, típicament napolità Ditegli sempre di sì 1932, Natale in casa Cupiello 1931 Tractà també temes…
Emili Tintorer i Vilaseca
Teatre
Literatura catalana
Escriptor i crític teatral.
Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…
,
Josep Maria Benet i Jornet
© TNC
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i guionista.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…
,
Tony Kushner
Teatre
Autor i director teatral nord-americà.
Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els…
Carme Contreras i Verdiales
Teatre
Actriu i dobladora.
Debutà a nou anys doblant papers infantils, i posteriorment, també molt sovint, veus de bruixes i altres personatges de fantasia Com a dobladora, destacaren els seus doblatges dels personatges Boy 1947 a Tarzan’s New York Adventure 1942, de Richard Thorpe Arliss Cooper a la telesèrie Dallas 1983, i ET 1986, de Steven Spielberg Treballà també sovint en teatre, ràdio i televisió En teatre, entre d’altres, actuà a La ferida lluminosa , de Josep Maria de Sagarra 1954 No és mai tard si s’arriba d’hora 1957, de Jaume Villanova Un home entre herois 1958, de Rafael Tasis Els dimecres…