Resultats de la cerca

Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al segle XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició 1741 i…

De primer formaren part de la companyia d’Eduardo Scarpetta El 1932 constituïren la companyia de teatre humorístic I De Filippo, que dirigí Eduardo Representaren comèdies i farses escrites per ells i també obres de Pirandello i d’altres autors Peppino formà una companyia pròpia 1945, i Eduardo rebatejà la seva amb el nom de Teatro di Eduardo Tant l’una com l’altra actuaren moltes vegades a l’estranger Eduardo escriví comèdies i farses on revelà una gran fantasia i un humor malenconiós, típicament napolità Ditegli sempre di sì 1932, Natale in casa Cupiello 1931 Tractà…

Influït per la narrativa espanyola i la francesa, escriví farses populars, De klucht van de koe ‘La farsa de la vaca’, 1612, i comèdies, Het moortje ‘El moret’, 1615, sobre L’eunuc de Terenci

Escriví “moralitats”, allegories i farses de costums, de temes bíblics i de to satíric relacionat amb el corrent erasmista del moment La seva variada producció 38 peces fou publicada sota el títol de Recopilación en metro 1554, de la qual es destaquen les Farsas del Santísimo Sacramento i la Farsa de la Muerte

Les seves nombroses obres carnavalades, farses, comèdies i drames són descripcions senzilles i vives dels costums del Baix Llenguadoc, escrites amb un estil ingenu i més aviat descurat És autor de Nina 1931, La gitana 1934 i la novella La nissanenca La seva obra més notable és Los profitaires, sàtira sobre els nous rics de Besiers

D’origen jueu, fou obligat a abjurar públicament el judaisme i executat per la inquisició El 1733 estrenà la seva primera obra Vida do Grande DQuixote de la Mancha e do gordo Sancho Pança Inspirant-se en les farses de Gil Vicente, conreà un teatre satíric de caràcter popular La seva obra cabdal, As Guerras do Alecrim e da Mangerona , fou estrenada el 1737

Escriví farses, sàtires What-d’ye-call-it ‘Com en dieu', 1715 Poems on Several Occasions, 1720 Fables , 1727 etc Triomfà amb Beggar's Opera ‘L’òpera del mendicant’, 1728, comèdia amb música composta i adaptada per JC Pepusch, paròdia del teatre sentimental i del drama musical italià, precedent de la Dreigroschenoper , de Brecht Altres obres seves són Polly 1728 i Acis and Galatea 1723, amb música de Händel

Fundà una companyia de teatre amateur que començà representant en francès La demanda del públic d’obres en català la impulsà a escriure comèdies de costums, entremesos i sainets de caràcter popular Les seves obres, ambientades al Rosselló i inscrites en la tradició provinent de les farses medievals, denuncien els vicis dels pobles de pagès i alhora en reflecteixen els costums Set volums compilen les quaranta-cinc peces que escriví, tretze de les quals foren traduïdes al francès Els títols més destacats són Primers passos 1931, Retalls 1933, Flors d’argelac 1934, Gendre i sogra…

Germà del metge Mandor, li féu la propaganda dels seus productes per places i mercats Exaltat per La Fontaine i copiat per Molière, fou considerat com el prototip dels comediants del seu temps

Després de fer estudis de dret, es dedicà al teatre —com a actor, dramaturg, etc— en companyies ambulants, i fundà L’Illustre Théâtre amb la família Béjart Fracassà en l’intent d’imposar-se a París, aleshores dominat per la companyia de l’Hôtel de Bourgogne i pels còmics italians Durant dotze anys recorregué Bretanya i Occitània aquest període de la seva vida no és gaire conegut i hom només pot intuir-lo a través de les poques obres seves que la companyia representava, que són farses en la línia de la Commedia dell’Arte L’Étourdi , Le dépit amoureux El 1656 representà la seva…