Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
teler
Cinematografia
Teatre
Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre, proveïda de politges i cordes, que permet de poder baixar i pujar els telons en el punt convenient.
Per extensió, hom dóna aquest nom a la part superior d’un plató cinematogràfic que té les mateixes finalitats, a més de tenir installada la bateria dels focus
Rossend Arús i Arderiu

Rossend Arús i Arderiu
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Periodista i dramaturg.
Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica i La Luz Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…
,
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (1869) per F.
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Política
Poeta, autor teatral, novel·lista, narrador, historiador, memorialista, traductor i periodista.
Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…
, , ,
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…