Resultats de la cerca

Debutà a València 1865, i més tard actuà a Madrid i a Barcelona 1888-90, on assolí molt de renom El 1902 publicà Mis memorias Cuarenta años de cómico El seu net Antonio Vico Santiago de Xile 1903 — Madrid 1972, també actor, formà companyia 1932 amb Carme Carbonell i Nonell, amb la qual es casà el 1933

Companyia creada el 1978 a Jerez de la Frontera per FSánchez, Paco de La Zaranda La seva poètica escènica, marcada per l’expressionisme visual, el compromís existencial i la fidelitat als seus orígens de la baixa Andalusia han tingut un gran ressò internacional El 1995 estrenà al teatre Intar de Nova York Obra Póstuma , d’ECalonge, que també forma part de la companyia Altres muntatges destacats són Vinagre de Jerez 1989, Perdonen la tristeza 1992, Cuando la vida eterna se acabe 1997, La puerta estrecha 2000, Ni sombra de lo que fuimos 2003 i Los malditos 2005, d’Eusebi Calonge,…

Fundada el 1985 i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives han estat Nofres 1987 i Sols a soles 1988, a les quals seguiren Al borde, A tu vera 1989, Qué pasó con las Magdalenas 1990, Naranjas et cîtrons 1991, Aquí no hi ha cap àngel, Estem divinament 1992, Mentides de debò 1993, Cuartel de invierno i Retratos en la memoria amb el Centro Andaluz de Danza, Entresuelo Primera 1994 i Diwano 1995, totes dues amb la Compañía Nacional de Danza, Duérmete ya i Romy & Julie 1996 Dirigida per Ramon Oller, els seus últims espectacles incorporen altres…

Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i Plácido 1961,…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles sobre cinema…