Resultats de la cerca

Fill del militar Sebastián Pérez Macías 1784-1871, que havia participat en la guerra contra Napoleó, el 1862 es traslladà a Madrid a estudiar la carrera de dret, que no acabà Allà publicà la seva primera novella de consideració, La Fontana de Oro 1867, que sembla anunciar els Episodios Nacionales Abans d’aquests publicà dues novelles de tipus romàntic, La sombra 1870 i El audaz 1871 Els Episodios començaren a sortir el 1873 Des del gener d’aquest any fins al desembre del 1879 n’aparegueren les dues primeres sèries vint novelles lligades per l’aventura fulletonesca del seu protagonista Tres…

De família jueva, fou descobert per André Antoine, fundador del Théâtre Libre, el qual li estrenà Le marché 1900, Le retour 1902 i Le bercail 1904 El seu teatre, que aconseguí una gran anomenada amb La rafale 1905, Le voleur 1906, Samson 1907, etc, és naturalista, i resolt amb un gran domini de la tècnica, bé que l’estudi psicològic dels caràcters no hi fou aconseguit fins a Le secret 1913 Posteriorment estrenà amb un gran èxit Judith 1922, Elvire 1939, La soif 1950, etc

Fill de Luisa De Filippo i d’Eduardo Scarpetta, un dels actors italians més cèlebres del seu temps Al llarg de la seva vida treballà com a actor, primer en la companyia familiar De Filippo i posteriorment en companyies pròpies que tingueren gran èxit de públic a Itàlia Entre la seva extensa producció dramàtica destaquen les obres Natale in Casa Cupiello 1931, Questi fantasmi 1946, La grande magia 1948, La paura numero uno 1951, Mia famiglia 1953, Bene mio, core mio 1956, Sabato, domenica e lunedì 1959, L’arte della commedia 1964, Il contratto 1967, Il monumento 1970 o Gli esami…

Germana de John Barrymore i de Lionel Barrymore , representà papers característics d’una gran complexitat dramàtica Obtingué un gran èxit amb Rasputin and the Empress 1933 i amb None but the Lonely Heart Oscar del 1944

Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana

Estudià amb JRodoreda i JLamote de Grignon a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Després d’haver muntat nombroses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 hi renovà el repertori amb òperes russes, franceses i d’autors catalans i l’estrena de les principals òperes de Mozart féu actuar repetidament els ballets russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet Compongué música per a El caballero Wolframo i escriví El Gran…

Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència Homes i no , de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc , de Joan Brossa, Les arrels , d’Arnold Wesker, Els justos , d’Albert Camus, etc Excelliren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep MMinoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué

Actuà a la companyia d’Enric Borràs i el 1900 marxà a l’Amèrica del Sud De retorn a la península Ibèrica el 1913, obtingué una gran popularitat com a actor còmic al Parallel i dirigí la companyia del Romea Escriví texts per a varietats, com la sèrie de Monterograff 1914-15, vaudevilles i un gran nombre de comèdies A Montserrat 1925, Jazz-band 1927, Els capells d’En Cunill 1927, etc Dirigí el diari La Noche

Debutà 1883 amb el grup amateur de Pietro Cossa Aviat s’especialitzà en la interpretació de diversos papers d’una mateixa obra, amb canvis de vestuari vertiginosos, fet que li donà fama mundial Actuà sovint a Barcelona un dels seus papers més celebrats era el dels tres lladres de la sarsuela La Gran Vía Realitzà alguns films muts 1896 Es retirà definitivament el 1925 Hom empra el seu nom, popularment, per indicar algú que fa una acció amb una gran velocitat