Resultats de la cerca

Corresponsal de guerra en el període de les conflagracions balcàniques 1912-13, escriví novelles històriques, riques d’erudició i evocadores del Romanticisme i del patriotisme grec El vell de Morea , sobre la figura de Kolokotronis, i El fill de Psilorita 1958, evocació de Venizelos Excellí, sobretot, com a autor teatral, amb notables drames socials i històrics, i com a director d’escena i fundador i d’una companyia que donà un impuls decisiu a la renovació de l’art escènica a Grècia

Fou addicte a la revolució hongaresa del 1848 i a la guerra d’alliberament antiaustríac que la seguí L’ensulsiada nacional, la seva crisi matrimonial i els corrents filosòfics pessimistes de la segona meitat del s XIX determinaren la problemàtica i el to general de la seva obra principal, el poema dramàtic Az ember tragédiája ‘La tragèdia de l’home’, 1861 A més de la recerca de l’objectiu de la vida humana, s’hi plantegen les tensions entre individu i societat, home i dona, fe i desillusió Escriví també el drama Mózes ‘Moisès’, 1861, on s’ocupa de la complexitat de…

Representant del teatre barroc, en les seves obres presenta la victòria de l’home sobre el caos universal És autor de Leo Armenius 1646, Carolus Stuardus 1649, Catharina von Georgien, Cardenio und Celinde 1657 i Peter Squentz 1663

Destacat representant del teatre imatge, amb el seu Grupo di Sperimentazione Teatral muntà espectacles com Viaggi di Gulliver , James Joyce , Moby Dick o Il lungo viaggio di Ulisse , en els quals utilitzà expressament personatges o arquetips literaris per a tractar d’establir una identificació amb l’home del carrer

D’origen burgès, estudià al Trinity College, de Dublín L’any 1937 s’installà a París, i durant la guerra participà en la resistència La seva obra, escrita en les llengües anglesa i francesa, fou guardonada el 1961 amb el premi Formentor i el 1969 amb el premi Nobel És autor de les novelles Murphy 1938, Molloy 1951, Malone meurt 1951, Watt 1953, L’innommable 1953, Comment c'est 1961, Imagination morte imaginez 1966, Ill Seen, Ill Said 1982, dels contes Le dépeupleur 1971, Compagnie 1980, de les obres teatrals En attendant Godot 1953, Fin de partie 1957, Happy Days 1960, Play 1963, Not I 1973,…

Membre d’una família rica i influent, la seva vida s’estén al llarg del gran segle que hom anomena “de Pèricles”, un dels moments més brillants de la història espiritual de la humanitat Amb ell la poesia tràgica grega assolí la seva màxima perfecció formal Continuador d’Èsquil, les petges del qual, segons un testimoni antic, seguí en els primers estadis de la seva producció dramàtica, avui perduda, a poc a poc formà el seu estil propi i la seva tècnica tràgica De les tres etapes que, segons el testimoni antic abans esmetat, el poeta distingia en la seva producció, hom ha conservat només obres…

Fill d’un teòleg, deixà el cristianisme Més endavant, trobà en el budisme el seu món poètic i espiritual Premi Nobel el 1917, la seva obra és d’inspiració idealista Germanernes Laerling ‘Deixeble dels germànics’, 1882, Brynhild 1884, Møllen ‘El molí’, 1896 i Den Fuldendtes Hustru ‘La muller de l’home perfecte’, 1907

Amb la novella inacabada Arminius , d’abast patriòtic, ofereix una obra de gènere enciclòpedic S'imposà, però, com a gran dramaturg barroc, molt hàbil si en la seva obra el destí juga amb l’home, tot s’hi ordena a salvar la moral Escriví Kleopatra 1661, Agrippina 1669, Sophonisbe 1665-66, etc

La seva poesia, amb evocacions medievals, fon els aspectes de la natura amb l’impuls eròtic I dalom ‘En les valls’, 1910, Manns kvede ‘El poema de l’home’, 1915 Féu també una trilogia èpica Gudbrand Langleite 1913-27 En el seu teatre és clara la influència d’AStrindberg Chistophoros 1948, Den lange bryllupsreisa ‘La llarga lluna de mel’, 1949

Cursà la carrera de dret, i tingué diversos càrrecs durant la Generalitat Escriví per al teatre La vida d’un home 1952 i Les golfes 1957, que representaren, sobretot la primera, un intent de renovació, fet amb tècniques realistes, en el pobre panorama teatral de l’època És autor també de la comèdia El casinet dels morts Emprà el pseudònim de Feliu Aleu