Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Vol-Ras
Teatre
Companyia de teatre creada el 1980 i integrada inicialment per Joan Cusó, Joan Faneca i Joan Sagalés.
Ja des del primer espectacle, Cavallet d’illusions 1980, eren presents els trets definitoris de la seva trajectòria una base constituïda per les formes clàssiques de la pantomima, elements del mim, el circ i el body art , un humor que parteix de la comicitat del món quotidià i una simplicitat deliberada Al llarg de la seva existència incorporà collaboradors segons els requeriments de cada obra entre d’altres, Andrzej Leparski, Pep Cruz i Toni Albà a la direcció Des del 1995 els membres estables de la companyia restaren reduïts a Faneca i Sagalés Realitzaren i produïren els…
Sem Benelli
Teatre
Dramaturg italià.
Relacionat inicialment amb els crepusculars Tignola, 1911, adquirí notorietat principalment amb drames històrics o llegendaris a la manera de D’Annunzio La maschera di Bruto 1908, La cena delle beffe 1909, L’amore dei tre re 1910, La Gorgona 1913, etc
Baldomer Marinello i Samuntà

Baldomer Marinello i Samunta
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i director teatral.
Fill de l’actor Josep Marinello i Bosch i germà de l’escriptor Manuel Marinello i Samuntà Inicialment actuà en sarsueles i comèdies Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner 1905-06, al Teatre Principal l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants S’especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals
Thomas Middleton
Teatre
Dramaturg anglès.
Publicà inicialment tres llibres de poemes, però d’ençà del 1602 començà a escriure únicament obres teatrals Les més reeixides foren les comèdies de costums, plenes d’una sàtira aguda i punyent Una d’aquestes, A Game of Chess 1624, arribà fins i tot a despertar les protestes de l’ambaixador castellà Escriví també The Familie of Love 1608, A Mad World, my Masters 1608 i The Witch 1610
Jordi Milán i Milán
Teatre
Director teatral.
Juntament amb Vicky Plana, fundà la companyia de teatre La Cubana Es donaren a conèixer amb Cubana’s Delicatessen 1983 i amb una versió de La tempestat de W Shakespeare 1986 Inicialment també actor, ha anat abandonant aquesta faceta per concentrar-se en la direcció, la dramatúrgia i l’adaptació, amb èxits com ara Cómeme el coco negro 1989, Cegada de amor 1994, Una nit a l’òpera 2001 o la sèrie de televisió Teresina, SA 1992, etc
Juan de la Cueva
Teatre
Dramaturg d’orientació classicista, iniciador de la peça dramàtica d’assumpte històric nacional.
La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca
Heiner Müller
Teatre
Dramaturg alemany.
La seva obra, molt influïda per Brecht, fou inicialment filocomunista Die Korrektur , ‘La correcció’, 1958 Der Bau , ‘La construcció’, 1964, però la crítica al règim de la DDR en Die Umsiedlerin oder das Leben auf dem Lande ‘La desnonada o la vida al camp’ comportà el 1961 l’expulsió de Müller de la Unió d’Escriptors hi fou readmès el 1988 Posteriorment, en Philoktet 1966, Ödipus Tyrann 1967, Macbeth 1972 i Die Hamletmaschine 1977 reelaborà mites i obres clàssics, que situà en un context actual Parallelament, el seu prestigi a Occident augmentà i el 1985 li fou atorgat el premi…
Teatre Odeon
Teatre
Local d’espectacles inaugurat a Barcelona abans del 1850, al carrer de l’Hospital (prop de l’actual Teatre Romea), damunt les ruïnes de la biblioteca del convent de Sant Agustí.
Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'esdevingué…
nō
Teatre
Gènere teatral japonès.
És un drama líric on la base és la mímica, el suport argumental i els decorats són mínims, i el vestuari és molt sumptuós Els temes del nō solen ésser guerrers o fantàstics els actors són tots masculins, i el cor, amb acompanyament d’alguns instruments musicals i amb l’addició de danses, té una importància primordial Hom en conserva més de dues-centes peces s XIV i XV, moltes de les quals són obra dels actors Kan-ami Mokiyo i el seu fill Zeami, teoritzador del gènere Representat inicialment a l’aire lliure, més tard les seves representacions han tingut lloc en locals tancats És un espectacle…
San Francisco Mime Troupe
Teatre
Companyia teatral nord-americana.
Creada el 1959 per RGDavis, inicialment es dedicà a l’experimentació a partir de formes de teatre popular i realitzà accions d’avantguarda dins de magatzems i soterranis D’ençà del 1970, que esdevingué collectiu estable, dugué a escena muntatges de melodrames, thrillers , comèdies musicals, relats èpics o sitcoms , amb la intenció de fer ús dels elements més freqüents del teatre popular argument impactant, fantasia i música en directe que permeten copsar fàcilment la ideologia del muntatge Algunes obres destacades són L’amant militaire 1967, adaptació d’un text de Goldoni amb què…