Resultats de la cerca

Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les serventes, toscà…

Un dels fundadors del teatre d’estil occidental Autor d’una versió moderna del drama poètic El ventall de flor de préssec , de Gong Shanren 1648-1718, i de la peça Flor de préssec i la noia , sobre l’amor de dos joves a la Xina antiga

Hereu de Stanislavskij, proposa un teatre que planteja qüestions ètiques i socials L’any 1949 acabà els seus estudis al MHAT Teatre d’Art de Moscou, del qual esdevingué director el 1970 L’any 1956 organitzà, en el si del MHAT, l’Estudi dels Joves Actors, el futur Sovremennik

Representa el criat astut, amic dels cants i de la música, que es burla dels seus senyors i ajuda els joves enamorats Porta una mena de lliurea blanca i pantalons blancs, amb ratlles verdes al davant, als costats, als braços i també als pantalons Sembla que el nom ve del mot italià briga , ‘engany’

Treballà amb JPrévert en el grup Octobre 1936 La seva tasca com a director s’inicià el 1949 amb Sonate des spectres de Strindberg Posteriorment dirigí diverses obres, sovint d’autors joves, i, sobretot, de SBeckett En attendant Godot , 1953 Fin de partie , 1957 La dernière bande , 1960, etc L’any 1976 li fou concedit el Grand Prix National du Théâtre

Donà a conèixer els seus plantejaments, crítics i qüestionadors del teatre del moment, a través d’un manifest Basa l’activitat en l’escenificació d’obres d’autors joves i contemporanis El 1981 constituí l’Escena Alternativa per promoure la investigació teatral i el seu encontre amb altres arts, el resultat de la qual és la creació de la Sala Beckett 1989, espai de representació d’aquest teatre alternatiu

El seu objectiu fou trobar, mitjançant el teatre, respostes positives als problemes morals i socials de l’època Oposat al sistema comercial de Broadway, es dedicà a obres d’autors joves que parlaven de l’actualitat El grup desenvolupà un mètode propi d’interpretació basat en Stanislavskij i una línia de teatre compromès amb la realitat que influiria en l’escena americana posterior a la seva dissolució el 1941

Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, organitzada per la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges fins el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i impulsà joves autors, directors i escenògrafs Després d’un parèntesi de dos anys, fou reprès el 1977 sota la direcció de Ricard Salvat, que li donà projecció internacional El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre Dirigit successivament…

Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent Hi han collaborat els millors directors joves, alguns dels quals s’hi han format, com Josep Montanyès, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep M Segarra i Feliu Formosa Atenyé la seva etapa de major projecció el 1965 amb l’estrena de Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu i Ricard Salvat L’any següent es formà la Companyia Adrià Gual, que en depèn, i actuà un parell de temporades en règim comercial, en el transcurs…

Format a l’acadèmia de teatre de Bucarest, treballà amb el Jove Teatre de Piatra Neamt, el Teatre de Constança i el Teatrul Mic de Bucarest Ubu roi 1989, d’AJarry, fou el primer muntatge amb la companyia del Teatre Nacional de Craiova, que dirigí fins el 1996 Durant aquest període fou designat director del Teatre Bulandra de Bucarest, amb el qual realitzà el Teatro comico de Goldoni 1992, i també collaborà amb companyies com les del Teatre Nacional de Marionetes Tandarica de Bucarest, Teatre Nacional de Porto, el Nottingham Playhouse o els festivals d’Avinyó El 1996 passà a dirigir el Théâtre…