Resultats de la cerca

Reformat i decorat per Fèlix Cagé 1865, hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa Adquirit per Evarist Arnús 1881 i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen , de Georges Bizet Desaparegué el 1901

Amb Juri Petrovič Liubimov al capdavant d’ençà del 1964, esdevingué el teatre experimental més actiu i innovador de l’antiga URSS i una illa de la perestroika els anys vuitanta L’univers del Teatre Taganka va des de la propaganda cartellística del teatre d’agitació fins a la fina psicologia del mètode Stanislavskij des de l’alliçonament del teatre èpic de Brecht fins a l’oberta i tempestuosa alegria de la Commedia dell’Arte El 1994, de la mà de la seva primera actriu, Alla Demidova, actuà al XXV Sitges Teatre Internacional amb el Quartet de Müller

Autor de la comèdia El saco imaginado Sàsser, 1658

El 1998 es llicencià en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i el 2002 en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona Aquell mateix any fou ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Edipo XXI i Mariana Pineda , amb la ballarina Sara Baras En la seva producció dramatúrgica destaquen obres com Carrer Hospital amb Sant Jeroni guanyadora del premi Recull 2000 o Obra vista estrenada a la Sala Beckett el 2005 amb direcció del mateix autor, a més de les traduccions de les obres teatrals Lluny i Una còpia de Caryl Churchill, o Eva Perón…

Pertanyent a una família jueva emigrada de l’Europa Oriental, el 1948 ingressà a la Royal Academy of Dramatic Art, que abandonà un any després Aquest mateix any fou objector de consciència i per aquest motiu fou jutjat i multat Després de sis mesos a la Central School of Speech and Drama, el 1951 s’inicià com a actor en una gira per Irlanda, i fins el 1959 actuà en diverses companyies El 1957 publicà les seves primeres obres teatrals, The Room i The Dumb Waiter , en un acte, i The Birthday Party , a les quals seguiren A Slight Ache 1958 i The Caretaker 1959, estrenada el 1960, que es convertí…

Dedicat a les arts escèniques, se celebra a les ciutats de Girona i Salt, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre Creat l’any 1992, inicialment amb el nom de Festival Temporada Alta, per Bitò Produccions, el seu creixement ha estat constant Amb els anys, ha esdevingut una referència cultural important a Catalunya, ja que actua com a porta d’entrada del millor teatre internacional del moment, a més de complementar la programació amb una fórmula que garanteix la presència de les produccions catalanes més destacades a cada temporada i també la dels nous talents La programació, àmplia i…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un…

Es donà a conèixer el 1975 amb el muntatge d' Equus , de Peter Shaffer Del mateix autor és el seu últim muntatge, Letícia 1991

Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…

El compositor francès Henri Busser en feu una òpera 1948 amb el mateix títol estrenada a Barcelona el 1965 el tema inspirà també el film de Jean Renoir Le carrosse d’or 1952