Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’…

Bon coneixedor de la filosofia dels sofistes, de l’epopeia, d’Hesíode, de Soló i de Teognis, el 455 aC estrenà Pelíades Escriví unes noranta obres i obtingué quatre premis, el primer dels quals el 441 aC El 408 aC anà a Tessàlia i a Macedònia Incomprès en vida, les seves obres tingueren contínues reposicions després de mort, la qual cosa féu que se'n conservessin dinou Misantrop, intentà de despertar el terror i la pietat en el públic El pròleg de les seves obres sol ser una exposició de l’assumpte que hi tracta en el desenllaç usà el recurs del deus ex machina És el dramaturg…

Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes posseí una cultura molt vasta, sobretot literària i artística, i en les seves comèdies mostrà un marcat menyspreu per la ignorància i la rudesa Participà en les lluites polítiques ateneses a favor del partit aristocràtic i utilitzà el teatre molt especialment com a camp de batalla D’acord amb aquesta mentalitat, defensà els mites religiosos i dirigí el seu gran poder de sàtira contra els renovadors del pensament, com Sòcrates, i contra els innovadors de la tradició teatral, com Eurípides, el qual ell atacà també per les idees…

Després de fer estudis de dret, es dedicà al teatre —com a actor, dramaturg, etc— en companyies ambulants, i fundà L’Illustre Théâtre amb la família Béjart Fracassà en l’intent d’imposar-se a París, aleshores dominat per la companyia de l’Hôtel de Bourgogne i pels còmics italians Durant dotze anys recorregué Bretanya i Occitània aquest període de la seva vida no és gaire conegut i hom només pot intuir-lo a través de les poques obres seves que la companyia representava, que són farses en la línia de la Commedia dell’Arte L’Étourdi , Le dépit amoureux El 1656 representà la seva primera obra…

Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…