Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Estel Cristià
Teatre
Escenògrafa.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògrafa teatral en collaboració amb Max Glaenzel, amb el qual ha continuat collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han vist regularment a la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure en obres dirigides per Sergi Belbel, Àlex Rigola, Carlota Subirós, Toni Casares o Roger Bernat Destaquen Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, Les falses…
Max Glaenzel Ribas
Teatre
Escenògraf.
Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògraf teatral, en collaboració amb Estel Cristià, amb qui conitnua collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter, Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han presentat regularment en teatres com la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure, en obres com Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Sergi Belbel 2003 Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció Carles…
Carlota Subirós i Bosch
Teatre
Directora d’escena.
Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre 1991 i en filologia italiana per la Universitat de Barcelona 2001, amplià estudis a Londres i a Berlín 1999-2001 inicià la seva carrera amb La lliçó 1996, d’Eugène Ionesco Posteriorment dirigí al Teatre Grec El malaguanyat , una recreació escènica de la novella de Thomas Bernhard 1997, i El vuitè sentit 1998, dramatúrgia basada en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti, amb direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo El 1999 estrenà la seva pròpia obra Dies de Festa , i Ària del diumenge ,…
Josep Castillo i Escalona
Cinematografia
Teatre
Literatura catalana
Actor, dramaturg i empresari.
Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945, Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana 1958, Gulliver en la luna 1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…
, ,
Mireia Ros
Cinematografia
Teatre
Actriu i directora.
Vida Actriu de cinema, teatre i televisió, inicià la seva carrera en cintes eròtiques d’Ignasi F Iquino Los violadores del amanecer , 1977, Enrique Guevara Una loca extravagancia sexy , 1977 i Jaime Jesús Balcázar Inés de Villalonga, 1870 , 1979 Protagonitzà Alícia a l’Espanya de les Meravelles 1977-78, Jordi Feliu en català el 1984 i interpretà papers rellevants en els llargs Sus años dorados 1980, Emilio Martínez-Lázaro Berlín Blues 1987-88, Ricardo Franco i Hay que zurrar a los pobres 1991, Santiago San Miguel També ha actuat en les sèries o pellícules Animales de…
Rafael Anglada i Rubí
Teatre
Cinematografia
Literatura catalana
Actor i comediògraf.
Vida i obra Inicià la seva carrera teatral com a actor infantil Professional radiofònic, debutà professionalment el 1940 a la Sala Mozart de Barcelona amb Las aventuras de Rataplán i el 1945 ingressà en la companyia titular del Teatre Romea Aquest darrer any treballà en el quadre escènic de Radio España i el 1952 passà a Ràdio Barcelona per a unir-se a El radioteatro , d’Armand Blanch Escriví diverses obres teatrals, com Tres angelets a la cuina 1959 L’amor venia en taxi 1959, que representà arreu d’Espanya i obtingué un gran èxit Ocells de pis 1960 Perruqueria de senyores 1961, i La Bomba…
, ,
Teatre i dansa 2009
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció Sembla que el teatre no es ressent de la crisi O, com a mínim, això semblen demostrar les dades d'ocupació de la temporada 2008-09, molt semblants a les de l'anterior D'altra banda, durant aquest any, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, va anunciar que deixarà la direcció del teatre el 2011, mentre que Sergi Belbel, al capdavant del Teatre Nacional des del 2005, va renovar el càrrec per quatre anys més, si bé va anunciar que seran els últims Es perfilen, doncs, canvis a l'horitzó de l'escena teatral catalana Finalment, el 2009 ens van deixar dues figures cabdals del teatre…