Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jean Anouilh
Teatre
Dramaturg francès.
Cursà estudis de dret a París, que deixà inacabats Treballà en feines de publicitari fins que esdevingué secretari de Louis Jouvet, la qual cosa li permeté d’iniciar la seva carrera de dramaturg amb L’Hermine 1932 La seva obra heretà certs elements de la tradició romàntica els quals posà al servei tant del melodrama com de la comèdia amb un notable pessimisme sobre la condició humana, però sempre amb un sentit exacte de la mesura, que el portà a ésser un dels representants de la pièce bien faite i, en general, del teatre burgès, i a obtenir un ressò mundial Segons el caràcter que tenien, ell…
Enric Planas i Durà
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, il·lustrador, vidrier, ceramista i escenògraf.
Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle de Sant Lluc…
Pierrot
Teatre
Personatge de la comèdia italiana a França.
Derivat directament del Pedrolino de la Commedia dell’Arte, el seu nom i la seva indumentària foren divulgats i adquiriren celebritat gràcies a GGiaratoni a París el 1673 Després de la supressió del teatre italià de París, Pierrot, amb el mateix vestuari casaca blanca llarga amb botons blancs o negres, pantalons de vellut llargs, amb una gorra de vellut al cap i amb el rostre emblanquinat, passà a la pantomima francesa, on adquirí el caràcter trist d’enamorat patètic i infortunat Més modernament, i com a rèplica, fou creada Pierrette , la seva antítesi femenina, coqueta i vivaç…
Royal de Luxe
Teatre
Companyia francesa nascuda a Ais de Provença el 1979 amb l’espectacle Le Cap Horn, sota l’orientació de Jean-Luc Courcoult.
Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…
Leonid Nikolajevič Andrejev
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg rus.
Feu estudis a Sant Petersburg i a Moscou — on es llicencià en dret el 1897 — i es dedicà al dibuix i a la pintura per fer front a les despeses Entrà com a fulletonista a “El Correu de Moscou” i obtingué un èxit immediat De natural inquiet i d’idees revolucionàries d’arrel anarquista, el 1894 sofrí un atemptat, a conseqüència del qual contragué una afecció cardíaca que més tard l’havia de dur a la mort Entre les seves primeres obres narratives sobresurten Bezdna ‘L’estimball’, 1902 i Krasnyj smekh ‘El riure roig’, 1905, inspirada, aquesta, en la guerra de Manxúria En fracassar la revolució del…
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…