Resultats de la cerca

Actuà a la companyia d’Enric Borràs i el 1900 marxà a l’Amèrica del Sud De retorn a la península Ibèrica el 1913, obtingué una gran popularitat com a actor còmic al Parallel i dirigí la companyia del Romea Escriví texts per a varietats, com la sèrie de Monterograff 1914-15, vaudevilles i un gran nombre de comèdies A Montserrat 1925, Jazz-band 1927, Els capells d’En Cunill 1927, etc Dirigí el diari La Noche

De ben jove guanyà el premi Hucha de Plata de relats per Tarde de domingo i l’Internacional de Cuentos Ciudad de Valladolid per El silencio D’entre la seva producció teatral destaquen El navegante premi SGAE 1983, El llanto del dragón premi Valladolid de Teatro Breve 1984, Lutero o la libertad esclava premi Calderón de la Barca 1984, El pasajero de la noche 1987, Alta seducción 1989 i Un hombre con cinco estrellas 1992 És considerada una de les autores de més sòlida trajectòria en l’àmbit del teatre comercial, particularment de l’alta comèdia, en la qual ofereix una aguda…

El 1955 obtingué el premi Kraft de novella per Rosaura a las diez , considerada per la crítica com la seva obra més encertada El seu conte Ceremonia secreta obtingué el premi Life 1960 i li donà la fama Escriví diverses obres de teatre Los expedientes 1957, El emperador de la China 1959 i El cuarto de la noche 1962 llibres miscellanis Falsificaciones 1966 i Parque de diversiones 1971 i novelles, com ara Los asesinos de los días de fiesta 1972 També practicà el periodisme polític D’entre les seves darreres obres destaquen Salón de lectura 1974, Enciclopedia secreta de una familia…

Entre les principals obres posades en escena hi ha El avaro 1979, de Molière, La cantante calva 1981, de Ionesco, Esperando a Godot 1982, de Beckett, i Cándido 1983, de Voltaire D’ençà del 1987 el grup s’especialitzà en muntatges de Shakespeare i el 1993 obtingué el Premio Nacional de teatre Amb les obres de W Shakespeare El sueño de una noche de verano 1992, Romeo y Julieta 1995 i Trabajos de amor perdidos 1998, dirigides per H Pimenta, el grup va obtenir un reconeixement general de la crítica i nombrosos premis Darrerament ha presentat Sonámbulo 2003, una dramatúrgia de Juan…

Molt apreciat en l’ambient del Madrid romàntic, es donà a conèixer amb uns versos a Larra llegits durant el seu enterrament Residí a França des del 1850, i després a Mèxic 1855, on fou protegit per l’emperador Maximilià Tornà a Espanya 1866, i, després d’una segona estada a França, residí a Madrid ingressà a l’Academia Española 1882 i fou coronat a Granada 1889 Poeta fàcil, d’una gran exuberància, sovint cau en prosaismes, en rodolins, però excelleix en el domini de la musicalitat i en el viu colorisme De la seva poesia, amb predilecció pels motius històrics i llegendaris, les tradicions…

Ja des del primer espectacle, Cavallet d’illusions 1980, eren presents els trets definitoris de la seva trajectòria una base constituïda per les formes clàssiques de la pantomima, elements del mim, el circ i el body art , un humor que parteix de la comicitat del món quotidià i una simplicitat deliberada Al llarg de la seva existència incorporà collaboradors segons els requeriments de cada obra entre d’altres, Andrzej Leparski, Pep Cruz i Toni Albà a la direcció Des del 1995 els membres estables de la companyia restaren reduïts a Faneca i Sagalés Realitzaren i produïren els espectacles Strip-…

És llicenciada en filologia i art dramàtic Forma part de la generació d’autores sorgida durant la dècada dels noranta, que orienten la creació dramàtica cap a noves possibilitats del discurs textual Entre les seves obres destaquen Los restos de la noche premi María Teresa León 1995, Los motivos de Anselmo Fuertes premi Calderón de la Barca 1996, DNI 1999 i Las Manos premis Ojo Crítico i La Celestina 1999, primera entrega de la Trilogía de la Juventud , escrita conjuntament amb JRFernández i JYagüe El 1995 fundà Noviembre Compañía de Teatro, amb la qual ha dut a escena obres com…

Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi , Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà A part d’algunes comèdies en llengua castellana entre les quals cal esmentar Un marido de lance , 1861 Camino del Parnaso , 1869 El hijo de la noche , 1872 i d’una peça multilingüe Otra torre de Babel , 1868, en llengua catalana estrenà i sovint publicà drames Lo incendi d’…

Llicenciada en filologia anglesa i francesa El 1979 fundà el grup Atelier, que dirigí fins el 1987, en què organitzà l’Escola de Teatre d'Errenteria Guipúscoa, la qual dirigí fins el 1993 Com a dramaturga estrenà Dantería 1984, Procesados 1986 i Antihéroes 1991 Consolidà la seva trajectòria escènica amb la companyia UR Teatro, que creà el 1987 i amb la qual muntà distintes versions de Shakespeare Sueño de una noche de verano 1992, que obtingué els premis Nacional de Teatro i del Festival Internacional del Caire 1993, el premi de la Crítica de València 1994 i el premi al millor espectacle del…

S'establí a la localitat sevillana de Coria del Río, on tingué la residència fins a la mort Inicià la seva trajectòria professional en el teatre, i vers els anys seixanta actuà en obres com ara La casa de las chivas , de Jaume Salom, La familia de l'antiquari , de Carlo Goldoni, o Don Juan Tenorio , de José Zorrilla Actuà també en algunes sarsueles, com La verbena de la Paloma , de Tomás Bretón L'any 1982 debutà en televisió diversos episodis de Estudio 1 i el 1984 en cinema Últimas tardes con Teresa , de Goncal Herralde Des d'aquests anys la seva trajectòria estigué centrada en aquests dos…