Resultats de la cerca

Formà part del grup d’innovadors escènics anomenat Le Cartel Preconitzà l’equilibri entre la paraula i els altres factors de l’espectacle teatral Féu muntatges reeixits de Shakespeare, Molière, etc

El seu teatre és un dels més representatius de la seva època Influït per Oehlenschläger i Shakespeare, les seves comèdies són un crit en defensa de la llibertat individual Autor d' Ordet ‘La paraula’, 1925 portada al cinema per CTDreyer el 1954, En Idealist ‘Un idealista’, 1928 i Niels Ebbesen 1942, entre altres obres Morí afusellat per la Gestapo

Successora de la comèdia palliata, d’argument grec, quan aquesta, després de Terenci, es trobava pràcticament exhaurida el moment coincidí amb un estat social que afavoria la llibertat literària i l’escenificació dels costums romans i itàlics Els seus actors vestien la toga, senyal distintiu dels romans fabula togata La seva vida, limitada a la segona meitat del s II aC, fou efímera La conrearen Veti Titini, TQuinci Ata i, especialment, LAfrani tanmateix, només han pervingut els títols d’un bon nombre de llurs obres Després degenerà en la comèdia tabernaria , de to popular, i desaparegué…

Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d’espectacles i públic en general Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors El 1996 els seus creadors, JELópez i Arnau Vilardebò, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona L’equip de la Marató també organitzà des del 1992 ‘Dies de dansa’, festival orientat a combinar la dansa i l’arquitectura urbana, i des del 1999, ‘Des de la Paraula’, festival al voltant de l’oralitat i la narració escènica En les darreres edicions hom potencià…

Vida i obra Fill d’advocat i germà de Gaietà Vidal i de Valenciano Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers”, on es representaven obres satíriques i obscenes, i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim…

Format a Grenoble i a Pàdua dins la tradició de la commedia dell’arte i la màscara, el 1952 fundà amb GStrehler i PGrassi el Piccolo Teatro di Milano El 1956 creà a París la seva famosa escola internacional de mim i de teatre, que deixa enrere l’austeritat anterior de mims com Copeau i Dasté per treballar situacions on predomina més la psicologia i també diferents estils teatrals, així com el so, la paraula i la llum El 1958 creà la seva companyia i collaborà amb el Théâtre National Populaire de Vilar, la Comédie-Française i, a partir del 1969, amb el Consell d’Europa Des del…

El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic , de JBrossa Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck 1979, de GBüchner amb direcció de JOllé, El príncep d’Homburg 1981, de Kleist a les ordres de RSalvat, Un Otello per a Carmelo Bene 1993 i Macbeth o Macbetho 1997 dirigides per XAlbertí, o Aquari i Escorpí 2000, que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus 1999, sobre mitologia, i Trompa bèllica, bèllica 2003…

Doctorat en filosofia el 1915, fins el 1917 escriví les seves obres amb el seu germà Josef Čapek Hronov 1887 — Bergen Belsen 1945 i esporàdicament després Dirigí el teatre municipal de Praga 1921-23 És autor d’allegories que, amb elements de la ciència-ficció, presenten una humanitat hostilitzada per les seves pròpies creacions, producte d’una ambició desmesurada Cal esmentar les novelles Továrna no Absolutno ‘La fàbrica de l’absolut’, 1922, Krakatit 1924, en la qual imagina un cas d’aplicació tecnològica d’efectes imprevisibles i catastròfics i Válka smolny ‘La guerra de les salamandres’,…

Des del 1991 l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991 L’any 1992 no hi hagué edició El 1993 fou reprès sota la direcció de Joan Ollé, època durant la qual el festival amplià els àmbits de treball Així, es crearen els cicles ‘Paraula d’Autor’, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors 1999 o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’…