Resultats de la cerca

Es familiaritzà amb el teatre a Itàlia i a Viena, i organitzà la vida teatral de Ragusa Escriptor satíric, tractà temes populars amb gran animació i color Escriví i posà en escena diverses pastorals Tirena 1548, Grižula 1551-56 Dundo Maroje ‘Oncle Maroje’, 1550 i Skup ‘L’avar’, 1553-55 són sàtires contra els avars

Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-comèdies…

Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i desenllaç simple i…

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…