Resultats de la cerca

Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers còmics en vuit…

Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona A la postguerra actuà a l’Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L’auca del senyor Esteve 1956 i amb obres de JM de Sagarra L’alcova vermella, El pobre d’esperit i els altres , de Carles Soldevila Els milions de l’oncle , etc Exercí també la direcció escènica Fou supervisor d’actors de l’ADB 1954 Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado 1940, Cañas y barro 1954, Lo que nunca muere 1955 i El último cuplé 1957

Conreà poesia, drama i novella Fou el millor representant del naturalisme alemany, tot i que intentà de superar-lo amb un estil molt personal La majoria de les seves obres són drames socials, intensos i versemblants, el protagonista dels quals és el poble De la seva extensa producció cal esmentar Vor Sonnenaufgang ‘Abans de l’alba’, 1889, Die Weber ‘Els teixidors’, 1892 traducció catalana de Carles Costa i Josep MJordà, 1904, i de Feliu Formosa, 1971, Hanneles Himmelfahrt ‘L’ascensió de Hannele al cel’, 1893, Die versunkene Glocke ‘La campana submergida’, 1896 traducció catalana de Salvador…

Cursà la carrera de dret i ocupà diversos càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim de Feliu Aleu Escriví per al teatre La vida d’un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable  Les golfes 1957 i  El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Representaren, sobretot la primera, un intent de renovació, fet amb tècniques realistes, en el pobre panorama teatral de l’època Formà part de la Penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’…

Estudià a l’Escola de Teatre de Leningrad Treballà després com a director en diferents teatres D’aquesta època daten obres d’agitació proletària, entre elles Klass ‘La classe’, 1930 El 1939 fundà un teatre per a la joventut — obres com Gorod na zare ‘La ciutat de l’albada’ en són un exemple — , que durant la Segona Guerra Mundial fou transformat en un teatre per al front Els èxits més importants els aconseguí amb Tanja 1938, història de la transformació d’una estudiant romàntica en una dona metge, plena de responsabilitat, i, d’època posterior, Irkutskaja Istorija ‘Historia d’Irkutsk’, 1959,…

Fill de Pere Andreu i Pausas , el 1920 participà amb els seus germans René i Pau Polo en el famós número dels Andreu-Rivels En separar-se d’aquests 1935, per dissensions familiars, actuà sol o amb companys ocasionals Les seves actuacions en solitari es caracteritzaven per un diàleg sense paraules amb el públic basat únicament en onomatopeies, acrobàcies i pantomimes, i per anar vestit sempre amb una perruca taronja, amb nas quadrat vermell, sabates enormes i una estreta samarreta llarga fins als turmells Gaudí de renom internacional Gran part de la seva carrera artística tingué lloc fora…

Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del…

Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n’anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico  Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper…

Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre  i  Clitemnestra  foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920,  El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el portà al…