Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Arnau Vilardebò
Teatre
Actor, autor i productor teatral.
El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic , de JBrossa Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck 1979, de GBüchner amb direcció de JOllé, El príncep d’Homburg 1981, de Kleist a les ordres de RSalvat, Un Otello per a Carmelo Bene 1993 i Macbeth o Macbetho 1997 dirigides per XAlbertí, o Aquari i Escorpí 2000, que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus 1999, sobre mitologia, i Trompa bèllica, bèllica 2003…
María Guerrero

Maria Guerrero
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu teatral.
Es formà a París i treballà en diverses companyies fins que en formà una de pròpia Els seus èxits principals foren La malquerida, Don Juan Tenorio i la versió castellana de Terra baixa
Lola Membrives
Lola Membrives
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu dramàtica argentina.
Començà amb el género chico , i més tard es traslladà a la comèdia fins i tot amb companyia pròpia, des del 1920, de la qual fou una figura destacada Es retirà el 1964
Pot de plom
Teatre
Companyia teatral originària d’Alcoi creada el 1922.
Xavi Castillo n'és el fundador i actor principal Els espectacles que porta a terme són de producció pròpia i es caracteritzen per l’humor satíric sobre la realitat actual La companyia és la creadora de la sèrie “Històries Medievals” emesa i produïda per Ràdio Televisió Valenciana Al País Valencià ha estat censurada diverses vegades pel Partit Popular
Artur Guasch i Spick
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf, editor i escriptor.
Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, en 1934-38, setanta obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica seriosa Hi inclogué alguna comèdia de producció pròpia com Tota una dona 1938, estrenada el 1937 També escriví, conjuntament amb Ramon Vinyes, L’espardenyera del barri , que ha restat inèdita
,
Ascensi Móra i Roig
Teatre
Actor teatral.
Fill d’un forner, debutà en teatres privats, com el del comte de Carlet ~1850 Aviat es féu cèlebre com a actor còmic en català Actor fix del teatre de la Princesa, el 1870 formà companyia pròpia i actuà al teatre Principal i al Russafa de València Escriví també sainets, com El senserro de Montcada paròdia de L’esquella de la torratxa , de FSoler, El cap d’Holofernes i La cigarrera
Carme Carbonell i Nonell
Teatre
Actriu.
Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971
Maria Ladvenant i Quirante
Teatre
Actriu.
De família d’actors, es destacà aviat Passà a Madrid, on assolí èxits amb obres de Lope de Vega, Rojas Zorrilla, Calderón, etc A 18 anys es casà amb l’actor Manuel Rivas, però l’abandonà i fou amant de diversos aristòcrates Davant la rivalitat d’actrius més madures optà per fer-se empresària 1763 i actuà al capdavant de la companyia pròpia Empresonada 1765 per una suposada desatenció a l’autoritat, reprengué l’escena poc després, però, debilitada, morí en plena joventut
Antonio Mira de Amescua
Teatre
Dramaturg andalús.
Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes
Gunther Weisenborn
Teatre
Dramaturg alemany.
És conegut també pels pseudònims d' Eberhard Foerster i Christian Munk Exiliat a l’Argentina 1930, tornà a Berlín 1937 i més tard lluità en el moviment de resistència contra el feixisme i fou empresonat 1942-45 Després de la Segona Guerra Mundial fundà, juntament amb K-HMartin, el Hebbel-Theater a Berlín, i edità la revista Ulenspiegel 1945-47 La seva obra ofereix una temàtica històrica i de crítica social Cal destacar-ne el drama Die Illegalen ‘Els illegals’, 1946, que recull la seva pròpia experiència, i el seu Memorial 1947
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina