Resultats de la cerca

Empresonat diverses vegades per la seva activitat política, fou un escriptor molt prolífic, i emprà també el pseudònim El Pensador Mexicano Considerat el primer novellista hispanoamericà, escriví les novelles El Periquillo Sarniento 1816, retaule pintoresc, Noches tristes 1818, La Quijotita y su prima 1819 i Vida y hechos del famoso caballero Don Catrín de la Fachenda 1832

Formà part de les companyies d’Enric Guitart i Margarida Xirgu Prolífic autor de teatre de consum, es féu conèixer amb Soltera, casada i viuda 1909, i escriví, entre d’altres obres, La festa del carrer 1918, La vida no és nostra 1925, Tres milions busquen hereu 1932, Les indecises 1934, etc És autor també d’una novella, L’ombra de Maria Clara 1924 Signava sempre com a Enric Lluelles

Actor del Teatre Nacional de Budapest, n'arribà a ésser director Excellent coneixedor de l’escena i autor prolífic, excellí sobretot en els drames populars dels quals fou el creador, amb inclusió de música i cançons i mescla d’elements tràgics i humorístics Cal destacar-ne, entre altres obres, Szököltt katona ‘El desertor’, 1843, Két pisztoly ‘Dues pistoles’, 1844, Csikós ‘El pastor’, 1846 i Cigány ‘El gitano’, 1853 Escriví també drames històrics, com A trónkereso ‘El pretendent al tron’, 1868, i comèdies, com Rózsa ‘Rosa’, 1840, que obtingué el gran premi de l’acadèmia, Liliomfi…

Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies…

Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames històçrics de caràcter més aviat prosaic i sentimental a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o El café 1792 També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve…

Treballà a Radio Nacional de España, i també a Radiocadena Española i a Radio Color, i ocupà càrrecs directius en aquestes dues emissores També fou professor a l’Institut Dramàtic de València i, els anys 1996-99, director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana Autor prolífic, dels 45 títols publicats a l’ Obra completa 2007, 27 són en castellà i 17 en valencià Les seves obres tracten temàtiques morals, religioses i socials, i algunes se centren en personatges o episodis històrics valencians El sueño es vida 1952, Íñigo Yáñez 1957, Jerusalén año 31 1958, Oseas 1962,…

Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació Cultural…

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…