Resultats de la cerca

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959,…

Com a espai teatral inclou tant l’anomenat espai escènic com l' espai espectador L’espai escènic és una totalitat teoricotècnica en la qual es presenta el treball de tots els elements que intervenen en un fet teatral, mentre que l’espai espectador és el lloc on els espectadors, en actitud passiva o bé activa, presencien el fet teatral, que té lloc en l’espai escènic, o en participen L’espai escènic no és únicament l’espai topogràfic on es produeix el fet teatral, sinó que també en poden formar part la llum, el so, el color, la temperatura, l’olor, etc En tot espai escènic poden…

Generalment funciona d’una forma semblant al monòleg interior de la novella el personatge es fa un discurs a ell mateix per tal d’informar l’espectador de les seves intencions i dels seus sentiments Molts monòlegs han resultat famosos, fins al punt d’ésser recitats separats de l’obra de la qual provenen entre altres, són especialment coneguts el de Hamlet , de Shakespeare, el de Segismundo a La vida es sueño , de Calderón de la Barca, i el de Fígaro a La folle journée ou Le mariage de Figaro , de Beaumarchais

Estudià filologia romànica i anglesa, a més de direcció teatral, i treballà com a traductor i ajudant de direcció El 1947 conegué personalment Bertolt Brecht , sota la protecció del qual anà a l’antiga República Democràtica Alemanya Nacionalitzat, el 1949 ingressà al Berliner Ensemble Tingueren un gran ressò els seus muntatges de Der gute Mensch von Sezuan i Die Targe der Commune , de Brecht, i de Volpone , de Ben Jonson El 1958 abandonà el Berliner Amb el Deutsches Theater de Berlín dirigí La pau , d’Aristòfanes, en versió de Peter Hacks, Els dos cavallers de Verona , de…

Després de fer estudis de dret, es dedicà al teatre —com a actor, dramaturg, etc— en companyies ambulants, i fundà L’Illustre Théâtre amb la família Béjart Fracassà en l’intent d’imposar-se a París, aleshores dominat per la companyia de l’Hôtel de Bourgogne i pels còmics italians Durant dotze anys recorregué Bretanya i Occitània aquest període de la seva vida no és gaire conegut i hom només pot intuir-lo a través de les poques obres seves que la companyia representava, que són farses en la línia de la Commedia dell’Arte L’Étourdi , Le dépit amoureux El 1656 representà la seva primera obra…

Debutà molt jove en el cinema Dum-Bom , 1953, de Nils Poppe, i compaginà una primera etapa de papers secundaris amb la formació a l’Escola d’Art Dramàtic d’Estocolm i feines de model publicitària Tanmateix, abandonà els estudis quan Ingmar Bergman  la incorporà al Stadsteater de Malmö, on interpretà obres d’August Strindberg i Hjalmar Bergman En cinema treballà per a Gustaf Molander Herr Arnes penningar , ‘Els diners del senyor Arnes’, 1954, Alf Sjöberg Sista paret ut , ‘L’última parella’, 1956 i, principalment, per a Ingmar Bergman, una de les actrius més destacades de la seva filmografia…

Fou creat amb la finalitat d’oferir espectacles de qualitat a uns preus assequibles a un públic popular Installat a l’antic Trocadéro, el 1937 hom el traslladà al palau de Chaillot Ha estat dirigit per notables personalitats es destaca Jean Vilar 1951-63, amb el qual la companyia assolí un gran prestigi i efectuà tournées pel país i per l’estranger

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…

Durant els anys seixanta i mentre estudiava art dramàtic intervingué, amb petits papers, en diverses obres teatrals i pellícules S’inicià en el teatre amb un paper de repartiment a l’obra  Esta noche tampoco  1961, de José López Rubio, representada al Teatro de la Comedia Durant tota la vida tingué una extensa i destacada carrera teatral, que inclou les nombroses participacions en les representacions televisades d’una obra de teatre al programa  Estudio 1 , de RTVE, i actuacions sota la direcció de destacats directors, com Lluís Pasqual, sota les ordres del qual protagonitzà …

Els personatges simbolitzen idees abstractes que plantegen, d’una manera discursiva, problemes d’abast teològic, amb un mínim d’acció en la seva època de plenitud, i gràcies especialment a l’obra de Calderón de la Barca, foren posades en joc unes tècniques molt evolucionades i una gran riquesa escenogràfica Destinada a ésser representada en la festivitat de Corpus Christi, fou el resultat d’una transacció entre el costum popular medieval de celebrar la diada amb representacions teatrals i les exigències de la reforma catòlica, tal com fou aplicada, després del concili de Trento, als regnes…