Resultats de la cerca

La seva obra evolucionà des del drama històric de ressò romàntic Os Castros , 1898 O sonho da India , 1898 fins a la crítica social, sota l’influx d’Ibsen O Regente , 1898 Almas doentes , 1905

Companyia creada el 1978 a Jerez de la Frontera per FSánchez, Paco de La Zaranda La seva poètica escènica, marcada per l’expressionisme visual, el compromís existencial i la fidelitat als seus orígens de la baixa Andalusia han tingut un gran ressò internacional El 1995 estrenà al teatre Intar de Nova York Obra Póstuma , d’ECalonge, que també forma part de la companyia Altres muntatges destacats són Vinagre de Jerez 1989, Perdonen la tristeza 1992, Cuando la vida eterna se acabe 1997, La puerta estrecha 2000, Ni sombra de lo que fuimos 2003 i Los malditos 2005, d’Eusebi Calonge, estrenada a…

Aquest any estrenà el seu primer espectacle, La bruixa marruixa , i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEI de Porto El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència Ha estat premiada nacionalment i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la darrera dècada Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica , El foc del mar , Ibers o Veles e vents , totes elles representades internacionalment i guardonades reiteradament El…

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista La Rondalla del Dijous Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a El Matí , La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les rondalles La nau de…

La seva família s’exilià el 1943 als Estats Units i el 1954 a Xile Partidari de Salvador Allende, el 1973 emigrà als EUA, on es dedicà a la docència de literatura llatinoamericana a la Universitat de Durham, Carolina del Nord Es donà a conèixer com a escriptor amb columnes a  The New York Times  i amb novelles, contes, assaigs i drames Des del 1992 és professor a la Universitat de Santiago de Xile El 1994, la seva obra de més ressò internacional, Death and the maiden  1992, traduïda al català amb el títol La mort i la donzella , 1994, premiada amb el Laurence Olivier Award, fou escenificada…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres d’ampli ressò popular, com  De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca  1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, entre d’altres Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 i  Cercant una estrella  1997 El seu germà, Josep M González…

Societat creada el 1986 per les companyies teatrals Dagoll Dagom i El Tricicle , i l’agència de management Anexa, que gestiona i programa les activitats del teatre Victòria, al Parallel barceloní, i des del 1996 les del teatre Poliorama, a la Rambla El projecte d’aquesta empresa pretén combinar la creativitat artística amb la viabilitat econòmica, decantant-se cap a un teatre comercial de bona factura Ha produït, entre d’altres,  Mar i cel 1988 i Cacao 2000, de Dagoll Dagom,  Cómeme el coco, negro 1989, de La Cubana, i  Terrífic 1992 i Tricicle 20 , d’El Tricicle, sempre al teatre Victòria, d…

Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona  i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’odes i poesies…

Estudià a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio D’Amico de Roma, encara que la seva formació veritable beu del teatre popular, que segueix la tradició de la Commedia dell’Arte, i de referents com Eduardo de Filippo, Giorgio Strehler o els mètodes de treball actoral del Living Theatre El 1971 fundà a Roma una companyia pròpia, Granteatro, en referència irònica al Piccolo de Milà Ha realitzat muntatges, com a director i actor, d’autors clàssics i contemporanis El 1996, en una gira de Fi de partida muntatge guardonat amb dos premis Ubú a la direcció i interpretació arribà a Palerm, on s’installà com…

Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses  Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín Moreto i cinc…