Resultats de la cerca

Les seves nombroses obres carnavalades, farses, comèdies i drames són descripcions senzilles i vives dels costums del Baix Llenguadoc, escrites amb un estil ingenu i més aviat descurat És autor de Nina 1931, La gitana 1934 i la novella La nissanenca La seva obra més notable és Los profitaires, sàtira sobre els nous rics de Besiers

Fou director de la revista "'Εστία” 1890-95 i de “Νέα'Εστία” 1927-34 Escriví novelles, en general de caire social Margarita Stefa 1893, O kakós dromos ‘El mal camí’, 1912, O kókinos vrakhos ‘L’escull roig’, 1920, la trilogia 1926 Plúsii ke ftokhí ‘Rics i pobres’, Tímii ke àtimi ‘Honests i deshonests’, To proto xípnima ‘El primer despertar’, 1930, etc Bon dramaturg fou un dels fundadors del teatre modern grec, escriví Fotiní Sandri 1908, Stella Violandi 1903, O pirasmós ‘La temptació’, 1910, To kheruvim ‘El querubí’, Fitité ‘Estudiants’, etc Les seves obres, que reflectien de…

Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals els…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos…

Fundà el Grup 49 de teatre 1969 amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que tenia entre els seus objectius la recuperació de la llengua i la cultura catalana al País Valencià els anys setanta El Grup 49 volgué ampliar la base comuna del teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment La seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de tipus personal Dins del món de la dramatúrgia no sols exerceix com a escriptor, sinó que també collabora en els muntatges escènics amb textos d’encàrrec o per a diferents…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…