Resultats de la cerca

L’obra està estructurada en breus quadres escènics independents sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc , una versió reduïda i versificada de Primera història d’Esther , i diverses interpolacions poètiques procedents sobretot de Les cançons d’Ariadna , algunes simplement recitades, altres acom­panyades d’una actuació mímica No sols l’univers de Sinera Arenys de Mar queda ben representat amb personatges com la borratxa apedregada pels vailets del poble, el jove obrer víctima d’un accident laboral o una família de grans navegants en decadència…

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

S'inicià en el teatre a l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, abans d’acabar els estudis d’interpretació debutà professionalment amb Romeo i Julieta de WShakespeare 1983 Participà en La ronda d’ASchnitzler 1986, Espectres d’HIbsen 1988, Dancing 1989 i Rock'N'Roll de TStoppard 2008, entre d’altres Tot i així, la seva carrera interpretativa es vincula estretament amb la de tres directors d’escena amb els quals ha treballat repetidament Mario Gas —amb La senyoreta Florentina i el seu amor Homer…

S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’…

Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent Hi han collaborat els millors directors joves, alguns dels quals s’hi han format, com Josep Montanyès, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep M Segarra i Feliu Formosa Atenyé la seva etapa de major projecció el 1965 amb l’estrena de Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu i Ricard Salvat L’any següent es formà la Companyia Adrià Gual, que en depèn, i actuà un parell de temporades en règim comercial, en…

El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  EADAG, que dirigí fins a…

Iniciat en el teatre independent dels anys setanta, ha esdevingut un dels intèrprets de major autoritat escènica en l’actual panorama teatral català, reconegut amb el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1992 per El Temps i els Conway , de JB Priestley, i el de la Crítica de Barcelona del 1998 per Paraules encadenades , de J Galceran Dels seus nombrosos treballs destaca la participació en muntatges com Romeu i Julieta 1984, de Shakespeare, dirigit per E Polls, La Ronda 1986, d’A Schnitzler, amb direcció de Mario Gas, La bona persona de Sezuan…

Llicenciat en ciències químiques, formà part de diversos grups de teatre independent com el GTI, La Pipironda o El Camaleó, amb el qual estrenà, entre d’altres, El retaule del flautista , de J Teixidor 1972, o també collaborà amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que representà per segona vegada la Ronda de mort a Sinera de S Espriu i R Salvat 1970 Participà en nombrosos muntatges com ara Primera història d’Esther , de S Espriu dirigit per Ricard Salvat, 1977, L’hèroe , de S Rusiñol dirigit per Fabià Puigserver, 1982, Fleca Rigol, digueu , de J M Muñoz Pujol dirigit per Ramon…

El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac, dels quals…