Resultats de la cerca

Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts  de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal  1963-64 i a  El Correo Catalán  1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés  “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal  “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a  El Correo Catalán  1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario  1976-78…

Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi pare 1917, Il…

Emprà el nom artístic Paquita Ferrándiz Debutà a set anys amb La glòria , de Ramon Garriga El 1931 passà a la companyia Vila-Daví Estrenà obres de Sagarra El prestigi dels morts , 1946 L’hereu i la forastera , 1949 i intervingué en reposicions, com la de La filla del mar 1971 i Terra Baixa 1976, de Guimerà, i El cafè de la Marina 1983, de JM de Sagarra L’any 1981 rebé el premi Ciutat de Barcelona És germana del dibuixant Joan Ferrándiz

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El…

Besnet del cirurgià Antoni de Gimbernat Estrenà a Barcelona obres de JM de Sagarra, com Les llàgrimes d’Angelina 1928, La filla del Carmesí 1929, L’Hostal de la Glòria 1931, etc

Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el 1936 i el…

Actuà habitualment en català Foren remarcables les seves interpretacions en obres infantils de Josep M Folch i Torres, com La Ventafocs També es destacà en La llar apagada , d’I Iglésias, La filla del carmesí 1929, de JM de Sagarra, etc

Debutà en l’estrena a Barcelona de Terra baixa 1897, de Guimerà, en el paper de Nuri Estrenà Foc nou 1909, d’Ignasi Iglésias, i actuà habitualment en català El 1946 participà en la represa del teatre català amb un paper en El prestigi dels morts, de Josep M de Sagarra

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…

L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos decasíllabs sense rima…