Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…

Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…

La seva activitat literària es vincula al collectiu tarragoní La Gent del Llamp Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral Exercici d’autofàgia premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd, no debades l’autor traduí Fi de partida , de Beckett premi JM de Sagarra 1988 Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon 1990 i el mateix any, amb la companyia Zàlata, de Joan Pasqual, estrenà Senyores i senyors a la X Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, on ja era conegut per Entaulats 1983 El 1994 presentà El bagul al XXV Sitges Teatre Internacional i El…

Vida Després d’actuar en diversos grups teatrals d’afeccionats com al Centre Nacionalista Republicà, el 1921 debutà professionalment amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans Posteriorment es traslladà a Madrid i tingué èxit amb El pavo real , d’E Marquina S’uní al grup de Gregorio Martínez Sierra, i quan aquest fou nomenat cap de supervisió de films hispans de la Fox, el reclutà per a anar a Hollywood i actuar en les dobles versions en castellà que les productores dels EUA feien dels seus films Fou un dels primers actors que s’incorporà als estudis de Joinville, prop de París…

El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…

Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc  El 1898 començà a collaborar amb…

Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el…

Vida i obra Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La fuerza del orgullo 1886 L’any 1888 tornà a Sant Andreu i s’interessà pels problemes dels obrers Estudià pintura i es relacionà amb joves artistes plàstics com ara Ricard Canals, Isidre Nonell i Adrià Gual Durant un any i mig treballà al taller d’escenògraf de Fèlix Urgellés Les obres teatrals d’aquesta etapa foren escrites majoritàriament en vers i adreçades a les societats dramàtiques del…