Resultats de la cerca

Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en vers Un…

Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…

Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974 El 1975 presentà el seu primer espectacle en català,  Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà  No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d’aquesta obra s’incorporà  Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…

Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…