Resultats de la cerca

Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno 1907 El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot —, amb la seva producció d’Essanay 1915, Mutual 1916-17 i First National 1918-22 Carmen 1916, Easy Street 1917, The Immigrant 1917, The Adventurer 1918, A Dog'…

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film  Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per Marco Ferreri…

Treballà amb JPrévert en el grup Octobre 1936 La seva tasca com a director s’inicià el 1949 amb Sonate des spectres de Strindberg Posteriorment dirigí diverses obres, sovint d’autors joves, i, sobretot, de SBeckett En attendant Godot , 1953 Fin de partie , 1957 La dernière bande , 1960, etc L’any 1976 li fou concedit el Grand Prix National du Théâtre

Estudià dret i ciències polítiques Perduda la fe cristiana —en part per la influència de les lectures de Renan—, la recobrà el Nadal del 1886 tot escoltant el cant del magníficat a Notre-Dame de París, fet que havia de condicionar la seva obra literària Entre el 1893 i el 1935 exercí diversos càrrecs diplomàtics, com a cònsol Nova York, Boston, la Xina, Praga, Frankfurt i Hamburg i després com a ambaixador Rio de Janeiro, Copenhaguen, Tòquio, Washington i Brusselles Iniciat literàriament dins el cercle de Mallarmé, començà d’escriure drames com Tête d’or 1889, La ville 1890, etc, però a…

El 1989 fundà la companyia de teatre La Lézarde, per a la qual escriví i dirigí les seves obres, com Une rose sur la peau 1988, estrenada al Festival d’Avinyó, Bal-Trap 1990, muntada en català per JAnguera 1998, Une envie de tuer sur le bout de la langue 1991, La quille 1993 o Surfeurs presentada al Festival d’Avinyó el 1998 És també director i guionista de cinema, amb pellícules com La nage indienne 1993 o J'irais au paradis car l’enfer est ici 1997

Traduí obres de teatre castellanes i tingué un gran èxit amb les peces satíriques Crispin rival de son Maître 1707 i Turcaret ou le financier 1709 Les seves novelles Le diable boiteux 1707, Histoire de Guzman d’Alfarache 1732 i altres d’inspirades en temes de la tradició picaresca castellana s’apliquen a la descripció minuciosa de la societat francesa, sobretot de la parisenca, i assoleixen la perfecció del realisme novellesc La més famosa és Gil Blas de Santillane 1715-35, influïda sobretot per La vida del escudero Marcos de Obregón i Montesquieu, on el marc és castellà, però la…

El 1921 debutà com a actor, a París, amb Lugné-Poe, i l’any següent al cinema amb Mater Dolorosa d’Abel Gance El 1924 s’uní al grup superrealista de Breton, amb Aragon i Vitrac, publicà un llibre de poemes — L’ombilic des limbes 1925— i escriví el guió de La coquille et le clergyman 1926, film de Germaine Dulac però aviat hi trencà i els atacà ferotgement Publicà aleshores L’art et la mort 1929 i Le manifest du théâtre de la cruauté 1932, on exposava la seva utopia dramàtica, influïda pel teatre oriental El 1935 estrenà Les Cenci, únic resultat pràctic de les seves concepcions,…

Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais…

Fou un dels fundadors de la “Nouvelle Revue Française” El 1913 fundà el Théâtre du Vieux Colombier, que funcionà fins el 1914 i del 1920 al 1924 L’any 1917 anà als EUA Des del 1924 féu tournées amb els seus actors " les copiaux " i cercà el contacte amb públics populars Creà el Théâtre de la Sincérité, basat en el despullament escenogràfic i en la disciplina dels actors al servei del text, amb la intenció de superar el naturalisme i el simbolisme anteriors i de combatre el teatre de bulevard Com a teòric, escriví Études d’art dramatique 1924, Souvenirs du Vieux Colombier 1931, Le Théâtre…

Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha  Edith PIaf  i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’homosexualitat, de les…