Resultats de la cerca

Vida Filla dels actors Felip Peña i Montserrat Carulla , estudià infermeria El 1974 s’inicià al Teatre Nacional amb El criat de dos amos Carlo Goldoni sota la direcció d’Esteve Polls, alhora que començà a intervenir en dramàtics televisius, on es prodigà amb una certa assiduïtat al llarg dels anys El 1976 debutà al cinema amb Cambio de sexo Vicente Aranda i l’any següent passà a formar part de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle que representà al Born una adaptació lliure i autogestionada del Don Juan Aquest grup format per Mario Gas, Enric Lucena, Assumpta Serna, Miquel Cors, Carme…

Estudià anglès i dret al Queen College de Cambridge Juntament amb l’escenògraf Nick Ormerod, el 1981 fundà la companyia Cheek by Jowl, per a la qual ha dirigit més d’una trentena de produccions, moltes de les quals s’han pogut veure arreu del món El 1989 esdevingué director associat del Royal National Theatre de Londres, on ha dirigit entre altres Fuenteovejuna , de Lope de Vega, Sweeney Todd , de Stephen Sondheim o Angels in America de Tony Kushner Així mateix, ha dirigit la Royal Shakespeare Company a més de produccions arreu del món, com ara Le Cid , de Corneille al Festival d’Avinyó o…

Llicenciat en escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona, on exerceix de professor Ha realitzat nombroses escenografies, com ara les de A little night music , de SSondheim 2000, i Lulú , de FWedekind 2001, ambdues dirigides per MGas La cantant calva , de Ionesco, La cantant calva al McDonalds , de LlCunillé 2007, i Coral romput 2008, dirigides per JOllé Ay, Carmela , de JSanchis i Sinisterra, sota la direcció d’ASimón, o Mathilde , de VOlmi 2004, dirigida per JMesalles El disseny de totes les seves escenografies es caracteritza per aprofitar al màxim els recursos i les possibilitats…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori pop Des del…

Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…

En la seva primera joventut fou seminarista i mestre d’escola, figures la primera en forma de capellà recurrents en la seva obra S'inicià com a escriptor d’històries curtes per a The New Yorker 1959, de les quals publicà dues colleccions  The Saucer of Larks i The Gold in the Sea , i per a la ràdio Des dels anys seixanta es projectà sobretot com a autor teatral, i després d'uns inicis discrets A Doubtful Paradise , 1960 The Enemy Within , 1962 es consolidà  amb Philadelphia, Here I Come 1964, Translations 1980 i Dancing at Lughnasa 1990, amb la qual guanyà el premi Laurence Olivier 1991 i…

Format en els teatres universitaris i independents dels anys seixanta, ha dut a terme el muntatge d’un gran nombre d’espectacles i ha actuat en nombroses produccions Ha exercit també com a crític teatral, gestor i animador i director cinematogràfic Com a director debutà el 1968 amb El Adefesio , de R Alberti Ha dirigit, entre altres, L’Òpera de tres rals , de B Brecht 1984, Salomé , d’O Wilde 1985, La Ronda , d’A Schnitzler 1986, Premio Nacional de Dirección, El temps i els Conway , de JB Priestley 1992, Frank V , de Friedrich Dürrenmatt 1992, El zoo de cristal 1995, la trilogia completa de…

Introducció Sembla que el teatre no es ressent de la crisi O, com a mínim, això semblen demostrar les dades d'ocupació de la temporada 2008-09, molt semblants a les de l'anterior D'altra banda, durant aquest any, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, va anunciar que deixarà la direcció del teatre el 2011, mentre que Sergi Belbel, al capdavant del Teatre Nacional des del 2005, va renovar el càrrec per quatre anys més, si bé va anunciar que seran els últims Es perfilen, doncs, canvis a l'horitzó de l'escena teatral catalana Finalment, el 2009 ens van deixar dues figures cabdals del teatre…