Resultats de la cerca

Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials En els drames litúrgics els elements normals d’illuminació torxes, teies, etc tenien un valor simbòlic El teatre de l’Opéra, de París 1822, utilitzà per primera vegada la llum de gas La incorporació de la llum elèctrica 1846 creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor llum blava, groga, blanca i vermella, però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els reflectors

Hom en situa l’origen en el recull d’articles que amb el títol de Dramatúrgia d’Hamburg publicà Lessing 1767-69 La dramatúrgia ha seguit els camins de les literatures dramàtiques nacionals, amb les quals cal confrontar-la a l’hora de fer-ne la història En agafar solidesa els diferents gèneres dramàtics comèdia, drama, tragèdia hom intentà de fixar les lleis que els caracteritzen en aquest sentit han tingut un paper important les poètiques poètica i la crítica

Introduí diverses innovacions escèniques a imitació de la tècnica teatral francesa i es destacà per les seves interpretacions de Shakespeare, Congreve, etc

Hom li atribueix 13 comèdies, descobertes el 1910, de tècnica rudimentària i basades sovint en la tradició èpica Destaquen Svapnavāsavadattā, Davidrachārudatta i, sobretot, Bāla-charita

Autor d’una gran perfecció tècnica, assolí ràpidament un notable èxit amb peces tan conegudes com French Without Tears 1936, Separate Tables 1945, Goodbye, Mr Chips 1960, etc, algunes de les quals han estat portades al cinema

Casat amb l’actriu Matilde Díez, dirigiren ambdós durant molts anys el Teatro Príncipe de Madrid Fou molt apreciat com a actor tràgic i revolucionà la tècnica de la declamació Publicà també Poesías 1846 i Ideas generales sobre el arte del teatro 1866

Seguí el corrent realista d’interpretació Del 1747 al 1776 dirigí el teatre de Drury Lane, on reformà la tècnica interpretativa i féu innovacions en l’escenificació Les seves obres teatrals unes quaranta són sobretot adaptacions Amb George Colman escriví The Clandestine Marriage 1766, que fou traduïda i adaptada per Giovanni Bertati i convertida en òpera per Cimarosa

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi

Germà del pintor i dissenyador  Jordi Pericot , fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana Eslovènia Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia Treballà també en el camp de l’escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l’escena d’…