Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
coturn
Teatre
A la tragèdia clàssica, calçat destinat a augmentar l’estatura dels actors.
Tenia com a precedents certs calçats camperols i era atribut de Dionís
paràbasi
Teatre
En la comèdia àtica antiga, intermedi que seguia la primera part de la comèdia.
Tenia un esquema fix en set parts i els coreutes, treta la màscara, desfilaven davant els espectadors, defensaven la vàlua de l’obra o del seu autor, exposaven idees artístiques o polítiques o els feien alguna befa
Anthony Munday
Teatre
Dramaturg anglès.
El seu teatre correspon al gust que per la comèdia tenia el públic de l’època elisabetiana Les seves obres més conegudes són John a Kent and John a Cumber ~1594 i The Downfall of Robert Earl of Huntington ‘La caiguda de Robert, comte de Huntington’, 1606
Les Tres Maries
Teatre
Antiga representació litúrgica que escenificava el text evangèlic de Marc (16, 1-8) i Lluc (24, 1-10), on es parla de les tres Maries (Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Maria Salomé), que en anar al sepulcre per ungir més bé el cos de Crist constataren la seva resurrecció.
Es representava a Vic al s XII, segons el text del seu famós tropari, on consta la música més antiga, i es féu comú a tot el Principat de Catalunya i Mallorca, on al s XIV es representava a les places públiques Tenia lloc el dia de Pasqua al matí Persistí fins a les prohibicions del concili tridentí A Girona, en concret, fou prohibida el 1566
màscara
Teatre
Careta de fusta, cuir, etc., folrada de metall que, en l’antiguitat, es posaven els actors quan representaven.
En el teatre grec, la màscara cobria el cap de l’actor, i tenia una gran obertura bucal que amplificava la veu Acostumava a ésser de color diferent blanca per als personatges femenins caracteritzats d’home i bruna per als homes, i havia de facilitar la comprensió del drama al públic El teatre romà, sense renunciar a les innovacions de les atellanes, continuà les experiències del teatre grec Després d’un millenni, la màscara teatral reaparegué espontàniament en les festes carnavalesques d’origen ritual i en la Commedia dell’Arte Italiana, que en feu, però, un ús restringit
Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya
Teatre
Institució creada el 1980 pel departament de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec…
teatre romà de Cartagena
![](/sites/default/files/media/FOTO3/teatre_roma_de_Cartagena.jpg)
Teatre romà de Cartagena
santiago lopez-pastor (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Teatre romà de grans dimensions, construït a l’antiga ciutat de Cartago Nova (Cartagena, Múrcia).
Es tracta d’un dels més grans i més ricament decorats de la península Ibèrica Construït al final del segle I aC, fou excavat quasi totalment a la roca mare Tenia capacitat per a 6000 espectadors i es mantingué en ús fins el segle III dC, en què fou construït un mercat al damunt, reutilitzant una part dels materials arquitectònics Posteriorment, l’edifici fou abandonat i quedà amagat, de manera que se'n perdé el record Quan fou descobert, el 1998, no quedava cap constància de la seva existència La seva restauració, conclosa el 2008, anà acompanyada de la construcció del Museo del…
comèdia sentimental
Teatre
Comèdia que, durant el s XVIII, a Anglaterra, tenia una intenció moralitzant i intentava de commoure els espectadors amb les vicissituds dels protagonistes, que solien veure recompensada llur bondat contra prejudicis i intransigències socials.
Alexandre Ballester i Moragues
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Residí a sa Pobla Mallorca des que tenia un any Cursà magisteri, carrera que no exercí i collaborà a la premsa de Palma El 1965 obtingué el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga amb la novella Les nostres amagades servituds , i, l’any següent, el Ciutat de Palma de teatre per Jo i l’absent Durant els primers anys, les seves obres, que aconseguiren els premis teatrals més prestigiosos del moment, revelen l’influx de l’expressionisme Siau benvigut 1967, Dins un gruix de vellut 1973, premi Josep Maria de Sagarra 1967 estrenada el 1972 amb el títol Facem comèdia , per la companyia de Pau…
,
Oleguer Junyent i Sans
Escenografia d'Oleguer Junyent i Sans per a El capvespre dels déus, de Richard Wagner
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf, germà de Sebastià Junyent.
Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts…