Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Jean Mairet
Teatre
Dramaturg francès.
Escriví comèdies Les galanteries du duc d’Ossonne , tragi-comèdies Sylvie, Silvanire i tragèdies Sophonisbe, Marc-Antoine , fins que, a causa de la seva rivalitat amb Corneille, abandonà el teatre i es dedicà a la política A Sophonisbe 1634 aplicà rigorosament la teoria de les tres unitats de la tragèdia clàssica, que havia explicat i divulgat al prefaci Discours poétique de Silvanire 1630
Joan Abellan i Mula
Teatre
Dramaturg.
Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació al voltant del fet teatral És autor de les peces teatrals Home tocant el flabiol damunt d’un núvol 1971, El bon samarità, càntir amunt, càntir avall estr 1976, premi Joan Santamaria, El collaret d’algues vermelles 1979, escrita amb Jaume Melendres, premi Crítica Serra d’Or, Despertar glaçat de primavera 1983, premi Ignasi Iglésias 1982, La temporada d’hivernacle 1987, La ruta del salmó 1985, premi Ignasi…
,
Toni Casares
Teatre
Director d’escena.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en teoria i crítica del teatre per la mateixa universitat i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Després de presentar nombroses direccions d’escena a l’Aula de Teatre de la UAB, debutà a la Sala Beckett amb Àfrica 30 1998, de Mercè Sàrrias Dotat de l’habilitat per a detectar els millors textos teatrals contemporanis, la seva carrera s’ha caracteritzat per un compromís explícit amb les noves dramatúrgies Ha dirigit, entre altres muntatges, El gos del tinent 1999, de JMBenet i Jornet…
Jaume Melendres i Inglès

Jaume Melendres i Inglès
© Fototeca.cat
Teatre
Escriptor, dramaturg i pedagog.
Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…
,
teatre èpic
Teatre
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30.
Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors, on ja era…
Toni Cabré i Masjuan

Toni Cabré i Masjuan
Teatre
Dramaturg, enginyer i guionista.
Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró, d’ençà de la seva primera obra, Computer Love 1980, es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica, tema que tornà a aparèixer a Oh bit 1986, premi Ciutat d’Alcoi 1985, a Oi 1992, i a Navegants 1999, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2000 Els camaleons també paguen premi Salvador Reynaldos 1984 inicià una altra temàtica singular, centrada en el món oníric, com a Viatge a Califòrnia 1998, premi Josep Ametller 1997 La primera estrena professional arribà amb Estrips 1989, premi Joan Santamaria 1988, i Històries d’amor 1993…
,
Teatre Íntim
Teatre
Empresa teatral fundada per Adrià Gual el 1898, a Barcelona, i a través de la qual dugué a la pràctica la seva teoria de l’art per l’art, aplicada al teatre.
Netament modernista, feu conèixer els clàssics grecs, Shakespeare, la Commedia dell’Arte, etc, ultra les peces del mateix Gual Arlequí vividor, Blancaflor , etc Entre els actors que hi passaren cal destacar Enric Giménez i Josep Santpere Itinerant a diversos locals, s’inicià al Teatre Líric del passeig de Gràcia, sota la protecció del banquer Evarist Arnús Tingué una existència accidentada, marcada per les interrupcions, les represes i els canvis d’orientació determinats sobretot per les circumstàncies personals d’Adrià Gual en una mesura no menor per les seves múltiples dedicacions Després…
Dario Fo
Dario Fo
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral italià.
El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969, Morte accidentale di un anarchico 1970, la…
Josep Sanchis i Sinisterra
Teatre
Director teatral i dramaturg en castellà.
Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació Cultural…
,
Jerónimo López Mozo
Teatre
Dramaturg, narrador i assagista.
Fill d’un telegrafista desterrat per la seva fidelitat a la II República, passà la seva infantesa en diverses localitats fins que la seva família s’establí a Madrid quan tenia vuit anys Enginyer de professió, alternà la seva carrera tècnica amb la vocació teatral i escriví més de vuitanta obres El 1965 estrenà la seva primera obra, Los novios o la teoría de los números combinatorios , amb el Teatre Universitari de Sevilla, i el 1968 fou guardonat amb el Premi Nacional de Teatre Universitari Durant els anys seixanta i setanta, collaborà amb companyies com la de la Universitat de Múrcia, el…