Fill d’un telegrafista desterrat per la seva fidelitat a la II República, passà la seva infantesa en diverses localitats fins que la seva família s’establí a Madrid quan tenia vuit anys. Enginyer de professió, alternà la seva carrera tècnica amb la vocació teatral i escriví més de vuitanta obres.
El 1965 estrenà la seva primera obra, Los novios o la teoría de los números combinatorios, amb el Teatre Universitari de Sevilla, i el 1968 fou guardonat amb el Premi Nacional de Teatre Universitari. Durant els anys seixanta i setanta, col·laborà amb companyies com la de la Universitat de Múrcia, el Teatro Experimental de Barcelona i el Pequeño Teatro de Madrid. Variaciones para una cama sola, escrita conjuntament amb Luis Matilla i Àngel García Pindado, fou la seva primera obra estrenada a Madrid. Com altres dramaturgs de la seva generació —Miguel Romero Esteo, Arias Velasco i Alberto Miralles—, intentà renovar l’escena teatral espanyola durant els darrers anys del franquisme, enfrontant-se a nombrosos obstacles per portar les seves obres als escenaris.
Altres obres teatrals que escriví són Ahlán (1995, premi Tirso de Molina 1996 i Premi Nacional de Literatura Dramàtica 1998) i D.J. (1986, premi Castilla-La Mancha). El 1987, estrenà Como reses al Teatro Galileo, escrita el 1979 en col·laboració amb Luis Matilla i guardonada el 1979 amb el premi Arniches, que aconseguí una certa repercussió, i el 1992, a les envistes de la celebració del 5è centenari del descobriment d’Amèrica, publicà Yo, maldita india, una lúcida reflexió sobre l’arribada dels espanyols a aquell continent. En anys posteriors, el seu teatre fou més objecte d’estudi i d’anàlisi que de representació. Entre les seves darreres estrenes destaquen El olvido está lleno de memoria (2003), Ella se va (2004) i El arquitecto y el relojero (2007). La seva darrera obra fou Cuando se apague la luz, el silencio (2024).
El 2008 realitzà la dramatúrgia de Puerta del Sol, un episodio nacional, estrenada al Teatro Albéniz en commemoració del bicentenari del 2 de maig, amb direcció de Pérez de la Fuente. Aquest mateix director li havia encarregat anteriorment els textos per a la inauguració de la Sala de la Princesa, la segona del Teatro María Guerrero, reoberta després de reformes a causa de danys per tèrmits.
A més de la seva tasca teatral, és autor de diversos volums de relats i contes, i col·laborà en revistes com Pipirijaina, El Público, Hermano Lobo, Por favor i Primer acto. El 1978 publicà la seva única novel·la, El happening de Madrid (reeditada el 2014).
El 2014 fou un dels fundadors de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya i consolidà així el seu llegat en la dramatúrgia espanyola contemporània. Entre d’altres, fou guardonat amb la Medalla de l’Asociación de Directores de Escena de España (2005), el Premio Iberoamericano de dramaturgia infantil y juvenil (2009) i el premi de la Federación Española de Teatro Universitario a la seva trajectòria (2022).