Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
les tres unitats
Teatre
Regles establertes pels preceptistes aristotèlics italians del Renaixement, segons les quals, en línies generals, l’acció dramàtica s’ha de limitar a una sola acció principal (unitat d’acció), s’ha de localitzar en un mateix lloc (unitat de lloc) i no pot transcórrer en més temps del que dura la representació, o, com a màxim, en el termini d’un dia (unitat de temps).
Jean Mairet
Teatre
Dramaturg francès.
Escriví comèdies Les galanteries du duc d’Ossonne , tragi-comèdies Sylvie, Silvanire i tragèdies Sophonisbe, Marc-Antoine , fins que, a causa de la seva rivalitat amb Corneille, abandonà el teatre i es dedicà a la política A Sophonisbe 1634 aplicà rigorosament la teoria de les tres unitats de la tragèdia clàssica, que havia explicat i divulgat al prefaci Discours poétique de Silvanire 1630
Francesc Altés i Casals
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, poeta i periodista del Principat, d’expressió castellana, que utilitzà els pseudònims d’Altés Gurena i Selta Runega.
Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo…
,
acte
Teatre
Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès elisabetià s’…
teatre èpic
Teatre
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30.
Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors, on ja era…
Bartolomé de Torres Naharro
Portada d’una edició (1526?) de la Propaladia, de Bartolomé de Torres Naharro
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…
,
tragèdia
Teatre
Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…
comèdia
Teatre
Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la seva intenció generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…