Resultats de la cerca

Actuà a Obsesión 1974 de F Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro 1979 de V Aranda, Mater amatísima 1980 de JA Salgot, Río abajo 1984 de JL Borau, Padre nuestro 1985 de F Regueiro i La hora bruja 1985, de J de Armiñán El 1990 inicià la seva collaboració amb P Almodóvar a Átame , que continuà amb Tacones lejanos 1991 i Kika 1993 També actuà a Amantes 1991, Libertarias 1995 i Tirant lo Blanc 2005, de Vicente Aranda Entre las piernas 1999, de MGómez Pereira Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, Sin noticias de Dios 2001 i Alatriste 2005, d’ADíaz Yanes El séptimo día 2004,…

Vida Filla dels actors Felip Peña i Montserrat Carulla , estudià infermeria El 1974 s’inicià al Teatre Nacional amb El criat de dos amos Carlo Goldoni sota la direcció d’Esteve Polls, alhora que començà a intervenir en dramàtics televisius, on es prodigà amb una certa assiduïtat al llarg dels anys El 1976 debutà al cinema amb Cambio de sexo Vicente Aranda i l’any següent passà a formar part de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle que representà al Born una adaptació lliure i autogestionada del Don Juan Aquest grup format per Mario Gas, Enric Lucena, Assumpta Serna, Miquel Cors, Carme…

Societat creada el 1986 per les companyies teatrals Dagoll Dagom i El Tricicle , i l’agència de management Anexa, que gestiona i programa les activitats del teatre Victòria, al Parallel barceloní, i des del 1996 les del teatre Poliorama, a la Rambla El projecte d’aquesta empresa pretén combinar la creativitat artística amb la viabilitat econòmica, decantant-se cap a un teatre comercial de bona factura Ha produït, entre d’altres,  Mar i cel 1988 i Cacao 2000, de Dagoll Dagom,  Cómeme el coco, negro 1989, de La Cubana, i  Terrífic 1992 i Tricicle 20 , d’El Tricicle, sempre al…

Representant del teatre barroc, en les seves obres presenta la victòria de l’home sobre el caos universal És autor de Leo Armenius 1646, Carolus Stuardus 1649, Catharina von Georgien, Cardenio und Celinde 1657 i Peter Squentz 1663

Teòleg i sacerdot, és autor, entre altres obres, en castellà, d’una allegoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo València 1585, Barcelona 1589 i 1670, Saragossa 1589, Manresa 1777, que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció Influí sobre Jaume Ferrús

Autor d’una obra irònica, fosca i enginyosa, amb una pronunciada percepció de la realitat i un notable domini de l’escena Estudià dramatúrgia a la Universitat de Bristol Entre les seves peces destaquen Stalinland , premi Finger First Edimburg 1992/93, The Architect 1996, L’especulador , guardonada amb el Herald Archangel Award 1999, o Victoria , estrenada per la Royal Shakespeare Company al Barbican Forma part del comitè del Royal Court Theatre i el Royal National Theatre de Londres

Ha participat en diversos films, sobretot musicals, entre els quals cal destacar  Mary Poppins 1964, Oscar i Globus d’Or a la millor actriu el 1965, The Sound of Music 1965, Globus d’Or a la millor actriu el 1966, Star 1968, The Tamarind Seed 1974, 10 1979,  Victor Victoria 1982, Globus d’Or a la millor actriu el 1983, That’s Life 1986 i Duet for One 1986 Posteriorment ha protagonitzat The Princess Diaries 2001 i la seva seqüela 2004, i ha posat veu a personatges de diverses pellícules, entre les qual hi ha la saga de llargmetratges d’animació  Shrek 2004, 2007, 2010 Ha actuat sovint per a la…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida…

S’inicià en el teatre d’afeccionats del seu barri, Sant Andreu, i debutà professionalment l’any 1964 amb la companyia de Pau Garsaball a En Baldiri de la Costa Posteriorment actuà a Marat Sade , dirigida per Adolf Marsillach 1968 La seva projecció definitiva, però, fou en el teatre de revista, gènere en el qual aconseguí una gran popularitat a Barcelona i a Madrid des de l’èxit del musical en clau política,  Charly no te vayas a Sodoma 1974 A Barcelona fou molt actiu al Parallel, sobretot al Teatre Victòria, on actuà amb  Sara Montiel , Bárbara Rey, Joaquim Cardona, Empar Moreno…