Resultats de la cerca

Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita 1967, de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l' Ordo prophetarum 1968, anònim del s XII, etc La part musical fou encomanada a Miquel Querol

Es representava a Vic al s XII, segons el text del seu famós tropari, on consta la música més antiga, i es féu comú a tot el Principat de Catalunya i Mallorca, on al s XIV es representava a les places públiques Tenia lloc el dia de Pasqua al matí Persistí fins a les prohibicions del concili tridentí A Girona, en concret, fou prohibida el 1566

Obtingué popularitat com a galant en pellícules de producció espanyola Dónde vas, Alfonso XII , 1958 Vacaciones en Mallorca , 1959 La verbena de la Paloma , 1963 Varietés , 1971 etc Posteriorment actuà en altres papers Las largas vacaciones del 36 1975, Nosotros que fuimos tan felices 1976, La leyenda del tambor 1981, Suspiros de España y Portugal 1995, Tranvía a la Malvarrosa 1996, etc Treballà també en produccions televisives

La més antiga i més important és l’ Auto de los Reyes Magos Reis Mags, datat entre els segles XII i XIII A partir del segle XVI al qual pertanyen les 96 peces rudimentàries, contingudes al codi d’ Autos viejos , totes elles de tema religiós i destinades, sembla, a ésser representades a l’església l’ auto es contaminà amb el misteri del Corpus Christi i donà lloc a l’ acte sacramental

Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia Española

Estudià interpretació a Palma i a Barcelona 1984-90, ciutats en les quals ha dut a terme la major part de la seva activitat teatral posterior Ha fundat diverses companyies teatrals Morel Teatre 1985, Pere Peyró 1996 i La Invenció 2000 També formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo 1988-91 i coordinà el Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona Debutà amb obra pròpia a la XII Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega amb La parella és  1992 Escriví Yage Borsa del Centre Dramàtic 1993 i posteriorment estrenà  La trobada 1994, Quan els paisatges de Cartier-Bresson  …

Entorn d’un nucli incipient, almenys del segle X, amplificació dialogada d’un fragment de l’evangeli de la resurrecció de Crist, s’anaren creant una sèrie de drames molt breus, gairebé sempre anònims, cantats a l’església per sacerdots, enmig de les funcions litúrgiques, en llatí —a vegades amb algun tros en vulgar—, no com a simple passatemps, sinó amb la intenció expressa d’edificar els oïdors i de fer-los més assequibles els misteris de la vida de Crist i altres temes propis de la litúrgia la resurrecció, l’ascensió, la passió, el naixement i l’epifania, episodis de la vida de…

Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal…

Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant,…