Resultats de la cerca

Entre els de més amplia difusió cal esmentar l’estetoscopi, l’esfigmomanòmetre, els fòrceps, el bisturí, les xeringues i les pinces

El Dr Jaume Ferran i Clua funda a la Sagrera Barcelona l’Institut Ferran, on amplia els seus estudis d’immunologia antituberculosa

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses

Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1973, i el 1978 obtingué per concurs la plaça de metge adjunt del servei de cirurgia de l’Hospital de Bellvitge En 1982-83 amplià la formació en cirurgia hepatobiliopancreàtica HBP al Memorial-Sloan Ketterin Cancer Center Nova York El 1984 realitzà a l’Hospital de Bellvitge el primer transplantament de fetge a l’Estat espanyol El 1986 es doctorà amb una tesi sobre immunosupresió en el transplantament hepàtic, i l’any següent inicià a l’Hospital de la Vall d’Hebron el programa pioner de transplantament hepàtic pediàtric, que el 1988 amplià als…

Competí amb la Unió Atlètica Nurmi, el RCD Espanyol, el FC Barcelona i el Club Natació Barcelona i destacà en les curses de fons Abans de la Guerra Civil, fou campió de Catalunya de 5000 m 1936 El 1941 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de 1500 m i establí els rècords catalans dels 3000 i els 5000 m Posteriorment, excellí com a escriptor Guanyà el premi Salvador Espriu de poesia 1987 i deixà una àmplia obra poètica

Llicenciat el 1932, exercí en el medi rural, on va lluitar contra el “gambia”, mosquit transmissor de la malària Amplià estudis a la Johns Hopkins University de Baltimore Fou director de la divisió d’organització de serveis de salut pública de l’OMS 1950-53 i director general d’aquesta organització 1953-73 S'ocupà principalment dels problemes d’enginyeria sanitària, la lluita contra la fam i la tuberculosi, la unificació de la terminologia mèdica i el millorament de les condicions sanitàries dels països del Tercer Món

Especialitzat en pediatria, es llicencià a Barcelona el 1943 i amplià estudis a Berna, Basilea, Lausana i Estocolm Fou cap del departament de pediatria de la residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic de la seva especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Introductor de texts en llengua alemanya Glanzmann, autor de treballs en gairebé totes les àrees de la seva especialitat, en particular sobre l’acrodínia, les encefalitis infantils, els trastorns electrolítics i altres L’any 1991 rebé la Medalla Narcís Monturiol

Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona i del Club Esportiu Júpiter L’any 1931 aconseguí el rècord de Catalunya, que establí en 6,60 m, marca que amplià a 7,21 m el 1932, que restà vigent fins el 1963 Fou cinc cops campió d’Espanya 1931-35 i sis de Catalunya 1931-36 Participà en la IV Olimpíada Obrera celebrada a Anvers 1937 A la dècada dels anys quaranta es convertí en entrenador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

Amplià estudis a París amb PMarie i Babinski El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma 1933-39, fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia 1934, i de la Societat Espanyola de Neurologia 1949, director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya