Resultats de la cerca

La nova pista, de vuit carrers i material sintètic, fou inaugurada l’any 2007 i completada amb gimnàs i vestidors el 2010 És enquadrat dins la zona esportiva municipal i dona servei al Club Atletisme Cambrils i al Cambrils Club Triatló S’hi organitzen jornades de la Lliga Catalana de duatló i acull concentracions de clubs estatals i estrangers

Tingué lloc anualment al pavelló d’esports, on l’any de la primera edició s’installà la pista de fusta de 156 m de corda provinent del palau número 1 de la Fira de Mostres de Barcelona, on havia estat entre el 1969 i el 1970 La reunió del 1972 tingué la presència de la campiona olímpica dels 400 m a Mèxic 1968, la francesa Colette Besson El 1976 no hi hagué temporada catalana en pista coberta i la competició ja no tingué continuïtat

Patí algun parèntesi durant els anys cinquanta i seixanta Les quaranta-vuit primeres edicions, fins l’any 2007, foren en les modalitats de cros o curses de ruta Els primers anys, la cursa sortia de les Borges del Camp i arribava a la plaça Prim de Reus Més endavant, el recorregut es traslladà a diferents indrets de Reus, com el Barri Gaudí anys setanta, el centre urbà, al voltant de la plaça del Mercadal anys vuitanta i noranta i el polígon Agroreus i el parc del Roquís anys 2000 A partir del 2008 tingué lloc sobre asfalt, en la distància del quart de marató 10548 m, en dues voltes pel centre…

Organitzat per la Federació Internacional d’Atletisme, la primera edició tingué lloc a París l’any 1985 El Palau Sant Jordi de Barcelona acollí la sisena edició entre el 10 i el 12 de març de 1995 Hi participaren 602 atletes de 130 països diferents El campionat constà de 27 proves 14 de masculines i 13 de femenines i durant els tres dies de competició hi assistiren un total de 39200 espectadors La selecció de Rússia dominà el medaller amb 5 ors i un total de 10 medalles, seguida dels Estats Units, amb 4 ors i un total de 15 medalles La selecció espanyola hi participà amb 28…

La seva ubicació actual data del 2006, any que es traslladaren les antigues pistes d’atletisme que hi havia a l’indret on es construí l’Estadi Cornellà-el Prat del Reial Club Deportiu Espanyol La nova pista homologada, de vuit carrers de material sintètic, que dona servei al Cornellà Atlètic, envolta un camp de gespa natural utilitzat habitualment pel Rugby Club Cornellà La installació es completa amb un circuit exterior de cros d’1,3 km i una dotzena de pistes de petanca al servei de l’AEJ Riera i el Club Petanca Cornellà S’hi han disputat diversos Campionats de…

Pertanyent al CN Barcelona, entre el 1958 i el 1961 guanyà set títols estatals júniors en els llançaments de pes, disc i javelina El 1959, encara en edat júnior, guanyà el Campionat d’Espanya absolut de javelina El 1958 fou segon i el 1960 i el 1963, tercer Aconseguí també dues terceres posicions en el llançament de disc i una en el de pes El 1963 fou campió de Catalunya de llançament de javelina Fou dotze vegades internacional i subcampió en el llançament de javelina en els Jocs Iberoamericans del 1960 Superà en quatre ocasions el rècord de Catalunya de llançament de javelina i…

Especialitzat en curses de cros, l’any 1934 guanyà el Campionat d’Espanya de cros, que revalidà el 1935 i que li valgué la selecció per al Cros de les Na-cions L’any 1936 fou seleccionat per anar als Jocs Olímpics de Berlín, però la Guerra Civil li impedí la participació Fou subcampió d’Espanya de cros 1940, campió de Catalunya 1941 i tercer en el Campionat d’Espanya 1942 Competí pel Club Aire Lliure i pel FC Barcelona Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Fou una de les pioneres de l’atletisme femení abans de la Guerra Civil En obrir-se els campionats a les dones, guanyà els sis primers títols catalans de llançament de pes 1931-36 i un de javelina 1936 Fou també campiona d’Espanya d’aquestes dues disciplines tres vegades de pes 1931, 1933, 1935 i una de javelina 1935 Establí un rècord d’Espanya de pes i el de Catalunya de javelina 1933 Després de la guerra patí la prohibició a les dones de participar en els Campionats de Catalunya, fins l’any 1947 Rebé la medalla Joana d’Arc de la Federació…

Vinculat al CN Barcelona, feu el pas del cros a la marxa atlètica guiat per l’entrenador Julio Álvarez Fou campió de Catalunya de 30 km marxa 1971, 1974, 1977, i d’Espanya de 20 km 1978 i de 50 km 1971-73, 1975-77 Durant la dècada dels setanta i principi dels vuitanta establí diversos rècords catalans i estatals de 10000 m, 20000 m, 30000 m i 50000 m marxa en pista, de 2 hores i de 50 km marxa en ruta Fou vint vegades internacional Guanyà la medalla de bronze en els 20 km marxa dels Jocs Mediterranis 1971, participà en cinc edicions del Trofeu Lugano 1973, 1975, 1977, 1979, 1981…

Membre del Club Atlètic Bisbalenc, guanyà dues vegades els 100 km de Santander, es proclamà campiona d’Espanya en una ocasió i establí un nou rècord de Catalunya en l’altra 1985 Morí en ser atropellada mentre entrenava al terme de Corçà La seva germana Catalina 31 de març de 1963, també fou atleta de fons i es proclamà campiona de Catalunya de marató 1982