Resultats de la cerca

Començà competint, representant la federació guipuscoana, en la prova de triple salt dels Campionats d’atletisme del final dels anys seixanta Posteriorment també participà en salt de llargada formant part del FC Barcelona i de la selecció catalana Guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt en pista coberta 1970 i el d’Espanya en pista coberta i a l’aire lliure 1972 Baté diversos rècords de Catalunya en salt de llargada i triple salt Guanyà també la medalla de bronze en triple salt als Jocs Mediterranis d’Esmirna 1971 El 1982 fou membre de la junta directiva de la Unió…

S’inicià al Club Natació Banyoles 2006-07, posteriorment formà part del Girona Costa Brava 2008 i del FC Barcelona 2009-15 Des del 2016 pertany al New Balance Team Fou campiona d’Espanya de 800 m llisos, en les modalitats a l’aire lliure 2015, 2016, 2017, 2020 i en pista coberta 2015, 2016, 2017, 2018, i de 1500 m a l’aire lliure 2019, 2020, 2021 i 2023 i en pista coberta 2019, 2020 El juliol del 2020 baté el rècord d’Espanya dels 2000 m a l’aire lliure amb una marca de 541,30 min, i el febrer del 2023 el rècord d’Espanya de la milla en pista coberta 424,92 En els Campionats d’Europa de cros…

Competí a les files del Club Natació Barcelona, l’Integra2 l’Hospitalet, la Universidad de Oviedo, el Canal Isabel II i el Club Atletisme Sant Boi, entre d’altres S’entrenà amb Domingo López, Paco Núñez i Luis Miguel Landa, i feu el salt a la marató Assolí els títols de campiona de Catalunya de 10000 m 1990, 1991, 1993, de marató 1992 i de muntanya 2004, 2006 Establí diversos rècords de Catalunya, com el de 3000 m en pista coberta, el de 5000 m, el de 10000 m, el de mitja marató i el de marató També fou campiona d’Espanya de mitja marató 1993 i de marató 2000, i en totes dues distàncies fixà…

Conegut com Llebrer de Caudete , desenvolupà el seu potencial a Barcelona En els campionats de Catalunya conquerí tres títols en la prova de 5000 m i tres més en la de 10000 m Guanyà els 5000 m i els 10000 m en quatre Campionats d’Espanya 1953-56 Superà quatre vegades el rècord espanyol dels 10000 m, dues el dels 5000 m i una el dels 3000 m Participà en dos campionats europeus 1954, 1958 i fou el primer espanyol finalista i el primer a baixar dels 30 min en els 10000 m l’any 1958 Guanyà cinc títols espanyols de cros i cinc més de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1961 Participà…

Debutà en els campionats del Frente de Juventudes 1948, però desenvolupà la major part de la seva vida atlètica al Futbol Club Barcelona Fou un dels millor corredors d’obstacles de la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta Guanyà vuit vegades el Campionat d’Espanya dels 3000 m obstacles 1956-62, 1964 i dels 5000 m 1961 En els Campionats de Catalunya guanyà cinc vegades els 3000 m obstacles 1957, 1959, 1960, 1962, 1964, dues els 1500 m 1958, 1959 i una els 5000 m 1961 Fou el primer atleta espanyol que baixà dels 9 min en els 3000 m obstacles 856,2 min en els…

Ingressà a la Residència Blume a quinze anys i l’any 1977 guanyà la medalla d’or en els 3000 m del Campionat d’Europa júnior L’any 1980 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1980, 1985 i dels 800 m 1981 i cinc cops campió d’Espanya dels 1500 m 1978, 1981, 1982, 1984, 1985 En aquesta prova, participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i de Los Angeles 1984, on obtingué la medalla de bronze, i disputà les finals del Campionat del Món 1983 i d’Europa 1982, en què guanyà el bronze En pista coberta, fou campió d’Espanya dels 1500 m 1981 i dels 3000 m 1982, i…

Aconseguí els títols estatals de pes en categoria cadet, júnior i promesa La seva trajectòria es divideix en dos períodes fins el 1997, abans de l’accident de trànsit que estroncà la seva progressió, i a partir del 2002, quan tornà a les competicions En la primera etapa i amb els colors del FC Barcelona aconseguí quatre títols catalans consecutius en pista coberta 1993-96 i un a l’aire lliure 1994 Millorà gairebé una vintena de vegades el rècord català de la prova i disputà el Campionat d’Europa sub-23 i els Jocs Mediterranis 1997 El 2002 tornà a la competició de la mà de l’…

Tot i córrer amb un estil poc ortodox amb el cos dret i sense aixecar els genolls, per la qual cosa té el pas més curt que la majoria dels grans velocistes, fou el dominador absolut de velocitat a les proves de 200 i 400 m els anys noranta Al mundial de Tòquio 1991 guanyà la prova dels 200 m, i al de Göteborg del 1995, la de 200 i de 400 m Als Jocs Olímpics de Barcelona una intoxicació soferta pocs dies abans només li permeté guanyar la medalla d’or en la prova de 4 × 400 m lliures, en la qual fou batut el rècord del món 2 min 54,29 s De la seva participació en els Jocs Olímpics…

Construït per l’arquitecte Félix de Azúa, fou inaugurat el 8 de juliol de 1961 amb un partit internacional entre les seleccions de Catalunya i el Llenguadoc-Pirineus El 1988 se substituí la cendra per una pista de tartan amb vuit carrers Fou la seu dels entrenaments dels llançadors dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aquesta concessió implicà una millora general de les grades, l’enllumenat, la gespa, la pista, la gàbia de llançaments, els vestidors i el gimnàs El 2004 es renovà el material sintètic i també es construí un edifici per acollir la secretaria de la Joventut Atlètica…

El 1994 s’installà a Catalunya després d’haver aconseguit el títol mundial de 50 km 1993 Entre el 1996 i el 2000 s’entrenà a les ordres de Jordi Llopart Aconseguí quatre títols catalans de marxa en ruta 2009-12, en la distància de 20 km, i sis més de pista, en 10000 2002, 2003, 2004 i 5000 m 2009, 2010, 2011 En l’àmbit estatal assolí quatre títols en 50 km 1997, 2000, 2007, 2012, la seva autèntica especialitat Competí en dotze Mundials d’atletisme, entre el 1993 i el 2015, fita que el convertí en l’atleta internacional en categoria masculina amb més participacions A més del títol del 1993,…