Resultats de la cerca

Descobert durant una excursió al Pirineu pel directiu del FC Barcelona Miquel Giró, es feu molt popular enfrontant-se a qui el volgués desafiar els dies festius al Parc de la Ciutadella de Barcelona, fet que li valgué el sobrenom d’“atleta del poble” Es convertí en un campió pràcticament insuperable des del 1911 fins al 1917, arribà a acumular set rècords d’Espanya a la vegada 1916 A proposta de la publicació España Deportiva es creà un Campionat d’Espanya de cros per enfrontar-lo a l’atleta madrileny més rellevant, al qual guanyà, a Madrid, en les dues primeres edicions 1916, 1917 Els…

Formà part de la secció d’atletisme delReial Club Deportiu Espanyol i del Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1920 Guanyà el Campionat de Catalunya de cros 1923 i aconseguí en quatre ocasionsel títol per equips 1924-27 També guanyà la medalla de bronze al Campio-nat d’Espanya de cros 1924 D’altra ban-da, es proclamà campió de Catalunya enla prova dels 10000 m llisos 1925 Aquellmateix any fou subcampió dels 10000 m i tercer als 5000 m del Campionat d’Espanya També aconseguí la tercera posició dels 10000 m l’any 1926

Fou campió d’Espanya de llançament de disc 1941 i campió de Catalunya de llançament de pes 1934, de disc 1936, 1940, 1941, 1942, 1945 i de martell 1941 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb una selecció universitària de Barcelona 1934, cinc vegades el rècord català de pes 1936 i sis vegades el de disc 1941 Posteriorment, fou president de la Federació Catalana d’Atletisme 1948-49 i del Júnior FC, on practicà l’hoquei sobre herba com a jugador i àrbitre, i contribuí decisivament a la construcció de les installacions de Sant Cugat del Vallès

Fou un dels introductors de les curses populars a Catalunya i disputà 65 maratons Impulsà la Marató de Barcelona Palafrugell, 1978 i l’Associació Internacional de Maratons Fou director mèdic de les proves de marató, marxa i pentatló dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de les maratons de Nova York i Barcelona durant molts anys Dirigí el departament de nutrició del CAR de Sant Cugat Publicà els llibres Del “jogging” a la marathon 1981 i Nutrición, salud y rendimiento deportivo 1991

Competí a les files del Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campió de Catalunya juvenil 1982, 1983, júnior 1984, 1985 i promesa 1986 Participà en el Campionat d’Europa júnior 1985 En categoria absoluta, fou subcampió 1984 i campió 1985 de Catalunya

Començà al CN Poble Nou i durant l’etapa de formació fou campió de Catalunya en triple salt, salt de perxa, salt de llargada, proves de tanques i proves combinades En edat júnior es dedicà al triple salt Participà en un Campionat d’Europa 2003 i un Mundial júnior 2004, i en dos Europeus sub-23 2005, 2007 Fou campió d’Espanya a l’aire lliure 2005 i en pista coberta 2006 i campió de Catalunya a l’aire lliure 2007, 2008 i en pista coberta 2006, 2007, 2008

S’inicià al Club Esportiu Farners Fou campió d’Espanya juvenil dels 1500 m 1981 i campió de Catalunya juvenil 1981 i jú-nior 1982, 1983 tant de cros com de pista En categoria sènior, guanyà la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya 1986 En cros, guanyà el Campionat de Catalunya 1990, 1992, i el subcampionat d’Es-panya 1992 Participà en cinc Campionatsdel Món sènior 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, en els quals aconseguí dos cops acabar entre els 20 primers Es retirà el 1999

S’inicià a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera Després de proclamar-se campió estatal juvenil de cros 1983, l’any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través Fou el darrer atleta blanc que guanyà aquesta prova internacional Patí un accident laboral que estroncà una prometedora carrera Tornà a la competició, però en l’àmbit popular Amb tot, destaquen les victòries en la cursa d’El Corte Inglés 1986 –ja l’havia guanyada el 1984–, dos títols de campió català de 10000 m 1987, 1991 i un de cros per equips, amb el CA Vic 1994 El…

Fou campió de Catalunya i d’Espanya de salt d’alçada 1932 D’altra banda, guanyà la medalla de bronze d’aquesta especialitat al Campionat de Catalunya 1930, 1931 i al d’Espanya 1930 Fou el primer esportista mataroní que guanyà un títol estatal i l’Ajuntament li dedicà un carrer de la ciutat

S’inicià el 1964 i formà part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG fins el 1971, que fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya dels 100 m 1966, 1969, dels 200 m 1969 i dels 50 m 1970 Guanyà set vegades els relleus 4 × 100 m en els Campionats de Catalunya, quatre cops amb el GEiEG 1966, 1968, 1969, 1970 i tres amb el FC Barcelona 1972, 1974, 1975 Formà part de l’equip espanyol de relleus que millorà el rècord d’Espanya 40,20 s en la Copa d’Europa del 1970 Fou recordista català dels 100 m, 50 m i 60 m en pista coberta