Resultats de la cerca

Anys després de perdre les dues cames en un incendi començà una carrera plena d’èxits a l’esport paralímpic Ha practicat diversos esports i disciplines Començà a competir el 1986 en disciplines d’atletisme, com ara llançament de javelina, de disc i de pes Després, el 1992, començà a competir en proves de natació, per posteriorment tornar a l’atletisme, en proves de velocitat, i al ciclisme adaptat Ha participat en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 En el seu palmarès cal destacar catorze medalles d’or en Campionats d’Espanya de diverses modalitats d’…

En el període 1948-50 pertangué al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 800 m i de 1500 m 1948, 1949, 1950 i campió d’Espanya de 800 m 1949 També millorà els rècords catalans dels 800 m i els 1000 m 1950 L’any 1951 tornà a competir amb la federació de Castella

Protagonitzà l’escàndol de dopatge més gran, l’any 1988, als Jocs Olímpics de Seül després de guanyar la medalla d’or i batre el rècord del món 9,79 segons en els 100 m llisos al seu rival Carl Lewis 9,92 segons, hagué de retornar la medalla i fou desposseït del rècord Després d’una llarga sanció tornà a competir als Jocs de Barcelona, sense èxit

S’inicià al Grup Esportiu i Excursionista Gironí Fou campió català i estatal de 110 m tanques 1956 El 1959 establí el rècord català d’aquesta prova amb 15,0 s Tot i ser el campió estatal, la federació espanyola no el seleccionà per als Jocs Mediterranis, fet pel qual es negà a competir mai més amb la selecció espanyola i no va voler entrar dins el pla de preparació per als Jocs Olímpics de Roma 1960

Vinculat al Club de Futbol Badalona, fou el primer atleta a Catalunya i a l’Estat espanyol a trencar la barrera dels 11 segons 10,9 s en els 100 m llisos 1931 El mateix any es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya en 100 m i 200 m, proves en què establí els rècords estatals Aquests bons resultats li obriren la porta a competir internacionalment Amb la selecció catalana, assolí el títol estatal de 4 × 100 m 1935

S’inicià a les files de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Amb Antonio Hernández Luna d’entrenador, fou subcampió del món júnior dels 3000 m obstacles 1990 i posteriorment s’imposà en la Concentració Olímpica de la Joventut 1991, a més de competir en un europeu 1991 i en dues edicions del Mundial de cros 1990, 1991 Ja en categoria absoluta destaquen els títols catalans de 3000 m obstacles 1995, 2002, de 3000 m llisos en pista coberta 1995 i de cros curt 2003, 2004 També es classificà en tercer lloc als Campionats Iberoamericans 2002

Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Començà al Club Atlètic Manresa, i fou campiona d’Espanya juvenil dels 80 m Posteriorment competí amb el Club Natació Barcelona i el Futbol Club Barcelona Fins el 1987, fou campiona d’Espanya dels 100 m 1978 i dels 4 × 100 m 1978 a l’aire lliure, a més de quatre cops campiona universitària dels 100 m En els Campionats de Catalunya, assolí el títol dels 100 m 1974, 1975, 1979, 1980, 1982, dels 200 m 1974, 1980 i dels 4 × 100 m 1980 a l’aire lliure, i el dels 50 m en pista coberta 1974, 1975, 1980 El 1998 tornà a competir en categories de veterans Fins el 2013, aconseguí set…

Organitzat pel Centre Atlètic Laietània, posà durant anys el punt final a la temporada d’atletisme en pista, ja que es disputava l’últim diumenge d’octubre o el primer de novembre La primera edició tingué lloc l’1 de novembre en unes pistes improvisades al parc municipal de Mataró L’any 1947 es disputaren proves femenines per primer cop El mal estat de les installacions provocà la suspensió del trofeu durant unes quantes temporades, fins que s’adequaren les pistes conegudes com de Mossèn Plandolit, que foren la seu del trofeu durant dues dècades La inauguració de l’estadi municipal, el 1975,…

Fou una de les pioneres de la marxa atlètica a Catalunya, disciplina a la qual es reconvertí després d’haver començat a competir com a fondista en proves de 1500 i 3000 m Fou la primera campiona d’Espanya tant en pista 1981 com en ruta 1982, i la vencedora del segon Campionat de Catalunya de marxa de la història 1980 Desenvolupà tota la seva carrera, fins als quaranta anys, al Futbol Club Barcelona Acumulà set títols de campiona d’Espanya 1982, 1973 en ruta, 1981, 1982 en pista i 1987, 1990, 1993 en pista coberta i sis de campiona de Catalunya 1980, 1984 en ruta i 1981, 1983,…