Resultats de la cerca

Fou fundada l’any 1915, amb el nom de Federació Atlètica Catalana, per donar resposta a la necessitat d’ordenar la incipient pràctica de l’atletisme Un any abans, el periodista del diari Stadium Manuel Nogareda va començar a buscar personalitats interessades i, en una reunió presidida per Narcís Masferrer, es va nomenar una comissió per a elaborar-ne els estatuts Presidents de la Federació Catalana d’Atletisme Finalment, el 2 de setembre del 1915, al local de la Reial Societat Colombòfila de Barcelona, se celebrà l’assemblea de constitució, on es van aprovar els estatuts i es va nomenar la…

Entre els seus primers entrenadors destaca Pere Suñé, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès Com a júnior aconseguí dos títols catalans de 200 m 1995, 1996 Més endavant passà a entrenar-se a les ordres de Juan Pedro Martínez al Futbol Club Barcelona i assolí el títol català promesa de 400 m 1999 El seu millor èxit fou el títol català absolut de 400 m 2001, amb la seva millor marca personal 55,68 s

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i…

Deixeble de Nemesi Ponsati al CN Barcelona, assolí cinc títols catalans de llançament de martell 1961, 1963-66, tres de disc 1971, 1974, 1975 i dos de pes en pista coberta 1971, 1974 Establí set rècords de Catalunya de martell fins a situar-lo en 58,64 m, plusmarca estatal 1964 En Campionats d’Espanya obtingué dos subcampionats 1963, 1964 i dues terceres posicions 1965, 1966 en martell, i un tercer lloc en disc 1975 Exercí diferents càrrecs com a responsable de llançaments tant en la federació catalana com en l’espanyola També fou professor durant més de dues dècades de l’Escola Nacional d’…

Corredor de mig fons, s’inicià a la secció d’atletisme del Real Club Esportiu Espanyol de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en pista coberta en la prova de 1500 m llisos 1970 Al Centre Gimnàstic Barcelonès es consagrà com a tècnic de prestigi Fou fundador soci número 1, director tècnic, entrenador i vicepresident del club L’Hospitalet Atletisme, i professor i tècnic esportiu de l’Escola Catalana d’Entrenadors d’Atletisme i de la Real Federación Española de Atletismo S’encarregà de la direcció tècnica dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Durant la seva trajectòria…

Fou fundat el 1993 arran d’una escissió entre l’AE l’Hospitalet i el CG Barcelonès que havien estat units durant dos anys amb el nom de CGB-l’Hospitalet i l’objectiu de difondre la pràctica atlètica a la ciutat, arribant a totes les escoles, però sense oblidar l’atletisme d’elit El 1997 es fusionà amb la secció d’atletisme del CN Barcelona i passà a anomenar-se Transports T2-L’Hospitalet Atletisme-CN Barcelona, entitat a la qual es van sumar també entrenadors i atletes del CG Barcelonès que ja hi havien estat anteriorment El 2005 el CN Barcelona se separa El quart lloc aconseguit…

S’inicià a la Joventut Atlètica de Barcelona El 1968 fundà el primer club de marxa, el Mare Nostrum de Barcelona, i més endavant fou cofundador del Neutron Club de Marxa de Mataró Organitzà el Gran Premi Internacional de Marxa Ciutat de l’Hospitalet, que dirigí les sis primeres edicions 1969-74 Al començament dels anys setanta impulsà la marxa femenina i organitzà les primeres proves al marge de la federació, que no les autoritzava El 1979 aconseguí el títol estatal d’entrenador També fou fundador del CA Sant Celoni, entrenador de la selecció espanyola, professor de l’Escola…

S’inicià als Maristes de Lleó i completà la seva formació a la Residència Blume A les files del FC Barcelona aconseguí diversos títols de campió de Catalunya tres en 200 m 1968, 1971, 1972 i dos en 400 m 1968, 1971 en campionats a l’aire lliure, i un en 800 m 1968 i dos més en 400 m 1970, 1972 en pista coberta També fou campió estatal en 400 m a l’aire lliure 1971, 1972 i en pista coberta 1972 Establí diversos rècords catalans en 200 m, 400 m i relleus 4 × 200 m, 4 × 400 m i 4 × 800 m En l’àmbit estatal, millorà quatre vegades la plusmarca en 400 m en pista coberta Fou atleta internacional…

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…