Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Club Atletisme Calella

Entrenament al Club Atletisme Calella
Club Atletisme Calella
Atletisme
Club d’atletisme de Calella.
Fundat el 1964, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup d’atletes que havien format part de la secció d’atletisme del Frente de Juventudes de Calella entre el 1944 i el 1951 El primer president fou Tomàs Claramunt Al juny del 1964 s’inauguraren les primeres pistes, de terra, a tocar de la platja, que el 1972 es remodelaren i traslladaren uns metres més al nord El 2003 s’inauguraren les noves pistes, de material sintètic, a la zona esportiva de la Muntanyeta L’equip masculí competí en dues etapes en la màxima categoria de la Lliga Catalana, amb 30 anys de diferència Organitza la Mitja Marató del…
Paavo Nurmi

Estàtua dedicada a Paavo Nurmi en un carrer de Turku
© Corel / Fototeca.cat
Atletisme
Atleta finlandès.
Fou el primer gran corredor de fons de l’atletisme contemporani Introduí nous mètodes d’entrenament i fou peculiaritat seva córrer amb cronòmetre a la mà per tal de comprovar la regularitat del ritme Establí marques en les distàncies compreses entre els 1500 i els 20000 metres i fou campió olímpic dels 1500 m 1924, 5000 m 1924 i 10000 m 1920, 1928 i recordman de l’hora 1928
Estadi Municipal d’Amposta
Atletisme
Estadi d’atletisme d’Amposta.
Consta d’una pista d’atletisme sintètica de vuit carrers, amb gespa natural a l’interior, on també es pot practicar el rugbi Hi entrenen els atletes de la Unió Atlètica Montsià Forma part d’un gran complex poliesportiu que també dona servei al Centre de Tecnificació Esportiva de les Terres de l’Ebre-Amposta, destinat a la formació i a l’entrenament d’esportistes d’alt nivell de rem, esgrima, atletisme, handbol i natació
Valerij Borzov
Atletisme
Atleta ucraïnès, especialista en proves d’esprint.
Fou el primer corredor europeu que guanyà els 100 m llisos i els 200 m llisos en uns mateixos Jocs Olímpics Munic 1972 amb uns temps de 10'14 i 20’, respectivament Atleta molt tècnic, es formà en el centre estatal d’entrenament de Kíev Assolí el títol continental júnior i el rècord d’Europa dels 100 m en 10’ i dels 200 m en 20’ A Munic conquerí també la medalla d’argent dels relleus 4 x 100 m 38'50 Es retirà el 1978
Catalunya Atlètica
Atletisme
Publicacions periòdiques
Revista d’atletisme publicada mensualment a Barcelona entre el 1933 i el 1935.
Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren…
Moisès Campeny Brugué
Atletisme
Atleta especialitzat en llançament de martell.
Fou el gran dominador d’aquesta especialitat arreu de l’Estat durant la primera dècada del segle XXI i campió d’Espanya deu vegades consecutives 1999-2008 fins que una lesió al genoll l’obligà a passar pel quiròfan i a rebaixar els seu ritme d’entrenament Fou també deu vegades campió de Catalunya 2000-04, 2006-10 Millorà sis vegades el rècord de Catalunya de martell, que va passar de 69,90 m a 75,42 m El dos darrers rècords significaren també plusmarques estatals 73,65 m 1999 i 75,42 m 2003 Fou 29 vegades internacional amb la selecció espanyola i aconseguí tres medalles als…
Ripollet Unió Atlètica
Atletisme
Club d’atletisme de Ripollet.
Fou creat el 1982 sota la presidència de José Luis Raya Amb el segon president, Juan Suárez 1986-90, es condicionà una pista de terra de 250 m de corda al poliesportiu municipal de Ripollet, que passà a ser el centre d’entrenament Amb l’entrenador Anastasio Hileno, arribat l’any 1994, sorgiren figures com Alberto Ramírez, Quim Carlús, Mònica Marín, Núria Puig, Cristina García Pueyo, Lidia Rodríguez i Sonia Mañas El millor èxit esportiu fou el subcampionat de Catalunya de cros per clubs 2007 Amb l’Ajuntament de Ripollet, organitza la milla urbana i el cros de la ciutat Amb Oriol…
Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró

Cartell anunciant el Míting Ciutat de Mataró del 2011 a l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró
NET EC
Atletisme
Estadi d’atletisme de Mataró.
Inaugurat l’any 2008, és una ampliació de l’anterior installació, una pista de sis carrers que datava del 1991 i que s’emplaçava en l’indret on anteriorment hi havia hagut una pista de cendra construïda el 1972 És utilitzada bàsicament pels dos principals clubs d’atletisme de la ciutat, el Centre Atlètic Laietània i el Grup d’Atletisme Lluïsos Des del 1995 acull el Míting Ciutat de Mataró, que l’any 2011 coincidí amb el 91è Campionat de Catalunya absolut d’atletisme, competició que també se celebrà, per primer cop a la mateixa pista, l’any 2010 També ha acollit el Campionat d’Espanya de 10000…
José Manuel Abascal Gómez
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de mig fons.
Ingressà a la Residència Blume a quinze anys i l’any 1977 guanyà la medalla d’or en els 3000 m del Campionat d’Europa júnior L’any 1980 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1980, 1985 i dels 800 m 1981 i cinc cops campió d’Espanya dels 1500 m 1978, 1981, 1982, 1984, 1985 En aquesta prova, participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i de Los Angeles 1984, on obtingué la medalla de bronze, i disputà les finals del Campionat del Món 1983 i d’Europa 1982, en què guanyà el bronze En pista coberta, fou campió d’Espanya dels 1500 m 1981 i dels 3000 m 1982, i aconseguí la…
atletisme

Competició de salts d'alçada al camp del Barcelona Football Club (entre el 1925 i el 1935)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Atletisme
Conjunt d’exercicis corporals bàsics que, fonamentalment, s’estructuren en activitats de salt, curses i llançament.
Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…