Resultats de la cerca

Constituïen una de les quatre festes nacionals dels grecs, al costat de les Olimpíades, les Pítiques i les Ístmiques Sembla que havien estat instituïdes per Hèracles, després d’haver abatut el lleó de Nemea un dels dotze treballs D’altres autors sostenen que foren instituïdes pels set herois de l’expedició contra Tebes per honorar el fill de Licurg, mort per una serpent La primera Nemea oficialment coneguda fou la del 574 aC Píndar immortalitzà aquests jocs amb onze epinicis Nemees escrits en honor dels vencedors

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Tot i córrer amb un estil poc ortodox amb el cos dret i sense aixecar els genolls, per la qual cosa té el pas més curt que la majoria dels grans velocistes, fou el dominador absolut de velocitat a les proves de 200 i 400 m els anys noranta Al mundial de Tòquio 1991 guanyà la prova dels 200 m, i al de Göteborg del 1995, la de 200 i de 400 m Als Jocs Olímpics de Barcelona una intoxicació soferta pocs dies abans només li permeté guanyar la medalla d’or en la prova de 4 × 400 m lliures, en la qual fou batut el rècord del món 2 min 54,29 s De la seva participació en els Jocs…

Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987…

S’inicià a quinze anys practicant natació, però més tard s’interessà per l’atletisme, decantant-se per les proves de velocitat i de llançament de pes Guanyà la medalla d’or en 100 m llisos als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i la medalla d’argent a Atlanta 1996 També participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 en les modalitats de 100 i 200 m llisos Aconseguí la medalla d’or en llançament de pes al Mundial 1994, on aconseguí el rècord mundial del moment, que superà el 1997 En aquests mateixos mundials guanyà la medalla d’argent en 100 i 200 m llisos També…

Especialista en salt d’alçada estil ventral, ocupà el setè lloc 1,85 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972 El 1976 obtingué el títol olímpic a Montreal 1,93 m El 1977 aconseguí superar els 2 m i es retirà el 1980 després de quedar quarta als Jocs Olímpics de Moscou

Especialista en proves de velocitat, guanyà la medalla d’or en 200 m llisos als campionats del món de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme IAAF en categoria inferior als 18 anys l’any 2002 i, l’any 2003 en categoria júnior L’any següent es professionalitzà, però les dues temporades següents les lesions l’impediren accedir als primers llocs de les principals competicions Recuperat el 2007, la seva progressió malgrat la lesió de l’any 2010 que el mantingué apartat de la competició uns mesoso l’ha convertit en un dels més grans velocistes de la història, i fou el primer atleta …

Ha aconseguit multitud de medalles en competicions internacionals, entre les quals una plata en els Mundials a l’aire lliure 2011, plata en els Mundials en pista coberta 2006, or 2005, 2010, plata 2003, 2005 i bronze 2003 en Europeus, i plata en els Jocs Mediterranis 2005 Ha participat també en tres edicions dels Jocs Paralímpics Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012

Entre els anys 1983 i 1988 fou un dels millors especialistes de marató Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i el Campionat Mundial de Roma 1987 Guanyà la marató dels Jocs Iberoamericans 1986 i fou dos cops campió d’Espanya de marató 1985, 1988 Aconseguí la seva millor marca personal el 1984 21325 h corrent amb el Futbol Club Barcelona

Format al club Arenas de Zaragoza, el 1962 fitxà pel Reus Ploms, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de gran fons 30 km i campió d’Espanya de marató 1963 Disputà els Jocs Mediterranis 1963 i cinc edicions del Cros de les Nacions 1963-68 amb la selecció espanyola Estigué preseleccionat per als Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Es retirà el 1969