Resultats de la cerca

S’inicià en les competicions escolars atlètiques de l’ONCE, on destacà en salt de llargada i en velocitat Especialista en salt de llargada, el seu palmarès inclou una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1993, una de plata 1994 i una d’or 1995 en els Campionats del Món, i una medalla d’argent en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Es retirà l’any 2000 a causa de continuades lesions musculars

Més conegut com Jim , s’inicià a la Unió Atlètica Terrassa i posteriorment defensà també el Nike, el Club Calvià de Mallorca, el Club Canet de Mar, l’Adidas i el Puma Amb la selecció espanyola fou dues vegades subcampió mundial de mitja marató per equips 1996, 1997 i dues més medalla de bronze al Mundial de marató 1994, 1995 Amb l’equip estatal de cros fou bronze al Mundial i subcampió d’Europa 1995 Fou campió d’Espanya de mitja marató 1997 i el 2013 encara mantenia el rècord de Catalunya de mitja marató Marcat per les lesions, es retirà com a professional el 2001

Especialitzat en curses de mig fons, des del 1990 residí a Dinamarca, país que representà en les competicions internacionals des d’aquest any i on es nacionalitzà el 1998 El 1995 fou campió del món dels 800 a Goteborg, i el 1997 a París En aquesta distància, baté el seu propi rècord mundial el mateix any cinc vegades dues en pista coberta i tres a l’aire lliure Tot i que la malaltia i les lesions s’interposaren en la seva carrera, fou també campió del món dels 800 m a Sevilla 1999, el 2000 baté dos cops el rècord mundial dels 1000 metres en pista coberta, i en 800 guanyà l’argent…

A divuit anys ja va establir un nou rècord d’Europa júnior 8,05 m i el 1980, amb vint anys, va fer el seu millor salt 8,23 m, un rècord d’Espanya que es mantingué dinou anys Tot i les freqüents lesions, que van limitar la seva llarga trajectòria, guanyà medalles de plata als europeus a l’aire lliure 1982 i als de pista coberta 1981, 1989 Fou 50 vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en tres Jocs Olímpics Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Seül 1988, on assolí la cinquena posició També competí en els Mundials del 1983, en què aconseguí la setena posició, i del 1987…

Conegut també com Cholo García, es formà al Club Natació Montjuïc, a les ordres d’Enrique Félez El 1980 fitxà pel FC Barcelona i aquell mateix any es convertí en el primer atleta estatal que guanyà un Mundial de cros en categoria júnior Aquest títol s’afegí a l’estatal júnior En categoria absoluta, competí en quatre edicions més del Mundial 1981-84 En l’àmbit català, guanyà un títol absolut de camp a través 1983 i en el Campionat d’Espanya acredità dues terceres posicions 1983, 1984 El 1983 passà de nou a les files del CN Montjuïc, a les ordres de Gregorio Rojo En pista, la seva distància…

Especialista en proves de velocitat, guanyà la medalla d’or en 200 m llisos als campionats del món de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme IAAF en categoria inferior als 18 anys l’any 2002 i, l’any 2003 en categoria júnior L’any següent es professionalitzà, però les dues temporades següents les lesions l’impediren accedir als primers llocs de les principals competicions Recuperat el 2007, la seva progressió malgrat la lesió de l’any 2010 que el mantingué apartat de la competició uns mesoso l’ha convertit en un dels més grans velocistes de la història, i fou el…