Resultats de la cerca

Organitzada per primera vegada a Torí Itàlia l’any 1934, la vintena edició tingué lloc a Barcelona, entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de l’any 2010 Hi participaren 1368 atletes de 50 països diferents –les xifres més altes assolides en una competició d’aquestes característiques–, que prengueren part en 47 proves, 24 de masculines i 23 de femenines Les proves de pista es disputaren a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i les de marxa atlètica i la marató pels carrers de Barcelona S’acreditaren 2072 periodistes i es realitzà una cobertura televisiva d’un miler d’hores La federació espanyola…

Organitzada pels grans magatzems El Corte Inglés i l’ajuntament de Barcelona, recorre una distància aproximada de 10,766 km, amb sortida i arribada propera a la plaça de Catalunya, passant per l’interior de l’Estadi Olímpic Lluís Companys Arribà al cim de participació amb 109457 corredors l’edició del 1994, que situà la cursa en primer lloc pel nombre de participants de tot el món, amb una mitjana d’entre 50000 i 70000 inscrits Mohamed Benhmbarka, amb sis victòries 2008-11, 2013, 2015, té el rècord de triomfs en categoria masculina i Núria Pastor, amb cinc 1991-95, en categoria femenina El…

És el cros més antic dels que es disputen a Catalunya El CA Saturn fou l’impulsor de la cursa Tingué categoria comarcal fins el 1960, regional des del 1961 i estatal el 1973, quan guanyà la cursa Mariano Haro, que repetí la temporada següent La cursa femenina s’incorporà el 1967 S’ha disputat en diferents circuits i acollí els campionats catalans de cros del 1976 i del 2005 L’atleta que l’ha guanyat més vegades és el vigatà Pere Casacuberta, que s’imposà en sis ocasions entre el 1986 i el 1994 José Miguel Bartolomé i Ramon Verdaguer el guanyaren tres vegades En l’àmbit femení, el rècord de…

És l’esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya, només interromput durant la Guerra Civil, i els anys 1955 i 1967, quan fou suspesa puntualment Organitzada per Mundo Deportivo  —en diverses ocasions des del 1926 i anualment des del 1941—, el seu origen respon a la iniciativa d’un grup de periodistes amants de l’atletisme Josep Anton Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet, guanyador de la primera edició, que batejaren la cursa amb el nom d’un mític atleta francès de la dècada de 1910, Jean Bouin , plusmarquista mundial de 10000 m i subcampió olímpic Estocolm, 1912 en la prova de 5000 m…

Organitzat per la Penya Barcelonista de Sant Hilari, no es disputà entre el 1987 i el 1995 Vicente Egido, Pere Arco i Àngel Mullera, amb tres victòries cadascun, són els que l’han guanyat més vegades En categoria femenina, el rècord el té Gemma Masnou amb sis victòries

Organitzada pel Club Atlètic Granollers, juntament amb la Federació Catalana d’Atletisme FCA, aplegà alguns dels millors marxadors internacionals del moment Es disputava en un circuit urbà d’1 km Tingué guanyadors illustres, com Paquillo Fernández, María Vasco, María José Poves o el portuguès Joao Vieira

Habitualment té lloc sobre asfalt, en traçats urbans o interurbans, però també se’n disputen per la muntanya Igualada 1983 i Sitges 1984 foren de les primeres poblacions catalanes que organitzaren aquest tipus de proves que es popularitzaren força durant la primera dècada del segle XXI Les curses disputades anualment a Granollers 1987 i a Barcelona 1991, d’àmbit internacional, són les més destacades de les que tenen lloc a Catalunya

Nascuda d’una idea del marxador local Josep Vinuesa, fou portada a la pràctica pel Club de Marxa Mare Nostrum i sota l’organització d’Albert Galín A partir del 1975 es feu càrrec de l’organització l’Ajuntament de l’Hospitalet, i recorregué diferents escenaris El més habitual fou l’avinguda de Josep Tarradellas L’any 1984 coincidí amb el Campionat de Catalunya, que guanyaren Jordi Llopart 30 km i Teresa Palacio 10 km, i l’any 1989, amb la Copa del Món de marxa, en la qual l’equip espanyol fou quart en homes i setè en dones, destacà l’onzè lloc de Daniel Plaza 20 km i el setzè de Mari Cruz Díaz…

Membre del Reial Club Deportiu Espanyol i del Club Natació Barcelona, es proclamà campió de Catalunya d’aquesta especialitat l’any 1968, i aconseguí el segon lloc el 1969

Fou introduïda en els Jocs Olímpics del 1896, tot i que la distància moderna de les maratons s’establí en els Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City El nom fa allusió a la cursa que, segons la tradició, feu un soldat atenès fins a Atenes —que caigué mort immediatament després d’haver acomplert la seva missió— per a anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa en la batalla que havia tingut lloc a Marató A Catalunya, el 30 de gener de 1910 se celebrà la primera marató de l’Estat espanyol Tingué lloc al velòdrom…